Allau de crítiques dels partits d'esquerra per l'indult a Servitje

La portaveu d'Unió Democràtica, Marta Llorens, considera lògic i just l'indult vist el canvi de criteri que la Fiscalia ha tingut, al seu parer, respecte l'encàrrec d'informes. A través d'un comunicat, Llorens argumenta que l'actitud que va tenir el ministeri fiscal amb Servitje no té res a veure amb la que va mantenir enfront d'informes encarregats pel govern tripartit. En aquest sentit, recorda que ja va ser el govern de Zapatero qui va preparar tot l'expedient d'indult que ha substanciat el govern actual. D'altra banda, el portaveu de la Generalitat, Francesc Homs, era molt concís i mostrava el respecte institucional a una funció constitucional que té el Govern Central.

Per la portaveu d'Iniciativa Laia Ortiz, és un escàndol en la mesura que la ciutadania pot percebre una doble vara de mesura.

El Govern del Partit Popular ha indultat Josep Maria Servitje, ex alt càrrec d'Unió Democràtica i l'empresari Víctor Manuel Lorenzo Acuña, també militant del partit democristià. Servitje va ser secretari general de Treball quan Ignasi Farreres, que va ser jutjat i absolt, era conseller del ram. Servitge va ser condemnat a 4 anys i mig de presó com a responsable de desviar fons públics a través de l'adjudiciació d'estudis plagiats o de nula utilitat. Acuña, de la seva banda, va ser condemnat a 2 anys i mig de presó. Ara el Consell de Ministres els ha concedit l'indult a canvi d'una multa de 3.600 euros a cadascú.

L'anomenat "Cas Treball" es va destapar arran del "Cas Turisme" pel que Acuña ja havia estat condemnat anteriorment. S'investigava el suposat finançament irregular d'Unió que finalment no es va poder provar. En la sentència, de l'Audiènncia de Barcelona, es considerava provat que Servitje i Acuña es van posar d'acord per tal de "distreure fons" del Departament de Treball a través de concedir subvencions i contractar informes. Segons la resolució, queda provat que els 8 informes sobre dret laboral contractats, pels quals es van pagar més de 7 milions i mig de pessetes, no responien a cap necessitat real del Departament. Dels 8, segons la sentència, cap d'ells tenia utilitat, 4 no tenien ni contingut real i els altres 4 eres còpies de publicacions d'anys anteriors existents al mercat i en biblioteques jurídiques.