"Independència": la paraula prohibida
Les més de 1.300 esmenes que ha rebut la ponència política de Francesc Homs demanen que es parli d'"independència" en el nou full de ruta de CDC
La cúpula de Convergència viurà un dels congressos més plàcids que es recorden, el relleu d'Artur Mas a Oriol Pujol a la Secretaria General es farà sense sobresalts, però sí s'espera un debat "viu" a l'hora de traçar l'estratègia dels nacionalistes. El cavall de batalla: la posició sobre la "independència". I no tant pel fet, que també, com per la paraula. La cúpula del partit continua amagant-la ("ara no toca" o "ens faria perdre vots"), mentre que les bases la reivindiquen amb més força que mai.
Malgrat cada cop són més els líders del partit que públicament es declaren independentistes (Jordi Pujol diu que no troba motius per oposar-s'hi, Artur Mas va votar "sí" a la consulta de l'any passat), oficialment el sostre semàntic l'ha situat Francesc Homs en caminar cap a la plena sobirania. Aquesta és l'expressió que consta en la ponència política que s'haurà d'aprovar al 16è Congrés que CDC celebra aquest cap de setmana a Reus i que es queda curta per les bases. "La gent està molt cansada", expliquen des de les generacions més joves del partit, que creuen que ja ha arribat el moment de fer un pas endavant. Un cansament que s'ha traduït en 1.300 esmenes que demanen bàsicament una cosa: deixar-se d'eufemismes i demanar l'Estat propi sense embuts.
Más información
"Ja anem prou enllà", certifiquen des de la direcció del partit, que consideren que la plena sobirania juntament amb el camí traçat pel President Mas del dret a decidir no deixa lloc a equívoc; però que ara els esforços s'han de centrar en aconseguir el pacte fiscal, "objectius que generin grans consensos i no puguin fracturar la societat". Són conscients, però, que durant els tres dies de congrés el debat serà intens. Serà intens pels esdeveniments dels últims anys i serà intens per les últimes setmanes perquè a molts els costa entendre que CiU aparegui cada dia de la mà del PP.
Francesc Homs i Lluïs Corominas, responsables de les dues ponències, tindran feina aquests dies. En tenen ara per intentar pactar la majoria d'esmenes i que no arribin al Congrés (les dues en sumen més de 2.000); i en tindran divendres, dissabte i diumenge quan els delegats de ben segur voldran aprofitar els seus minuts de glòria per deixar clar que allò del peix al cove ja no cola. Llàstima que els debats seran a porta tancada.
Al resultat final no s'hi esperen grans concessions, la cúpula del partit té el territori ben controlat i els delegats saben que, al cap i a la fi, ara és un moment en el que no convé moure's gaire si vols continuar sortint a la foto. El tacticisme imposat des dels despatxos de Còrsega seguirà anant força passes enrere de la voluntat de la majoria de les bases, i fins i tot de la voluntat personal d'alguns dels inquilins dels citats despatxos. Una clivella que no acabarà en fractura perquè el vent bufa a favor, però que mantindrà el neguit en molts d'aquests que diuen que estar "cansats". Potser més d'un tindrà un malson aquest cap de setmana al Baix Camp, imaginant-se Homs i Corominas en el paper dels pares d'aquell gag de Polònia: uns pares que agafen el seu fill embolcallat en una estelada i, com qui revela que els Reis Mags no existeixen, li expliquen que Convergència no és independentista.
