La belga, Amélie Nothomb, presenta la traducció al català i al castellà de "Una forma de vida"

D'origen belga però nascuda al Japó, Nothomb, que va patir una severa anorèxia quan era adolescent, escriu sovint sobre el cos i el menjar des d'un punt de vista metafísic. A "una forma de vida" inventa una relació epistolar fictícia entre ella mateixa i un soldat nord-americà destinat a l'Iraq, que protesta contra la guerra. Ho fa menjant sense aturador, endrapant i engreixant-se 130 quilos en els dos anys de missió.

Nothomb, que ahir va aplegar més de mig miler de seguidors a la presentació amb públic, va començar a escriure "Una forma de vida" precisament a Barcelona.

Amélie Nothomb ha assegurat que feia temps que volia parlar de la guerra, i en concret la d'Iraq. "Però no sóc corresponsal jo", ha lamentat. Així, va haver d'inventar aquesta relació epistolar amb un soldat, un exercici que no va ser difícil degut a la quantitat de lectors amb què s'ha cartejat sobre "històries molt més rares".

Més enllà de l'estructura narrativa, Nothomb descobreix amb el seu llibre una de les tantes vessants deshumanitzadores de la guerra, a través de les vivències i sentiments d'un soldat de l'exèrcit ocupant. D'alguna manera, l'epidèmia d'obesitat que va afectar l'exèrcit nord americà dóna a Nothomb una raó més per ser antibel·licista. "Per si ens feia falta tenir més arguments, ara podem dir: No feu la guerra, que engreixa!", ha rematat.