Fins a 10 anys d'inhabilitació i multa per als gestors públics que ocultin o falsegin comptes

El Consell de Ministres ha donat llum verda a l'avantprojecte de la Llei de transparència que va acompanyada d'una modificació del Codi Penal per castigar amb fins a 10 anys d'inhabilitació i multa els gestors públics que ocultin o falsegin deliberadament els comptes. La Llei, que s'aplicarà a totes les administracions i empreses públiques també considera infracció "molt greu" autoritzar actuacions sense disposar de crèdit, no justificar despeses o incomplir les obligacions de reducció del dèficit públic. Els ciutadans tenen un període de 15 dies per fer aportacions al text, que també inclou l'obligació de les administracions a fer públiques informacions sobre pressupostos, subvencions i contractes.

Així ho ha anunciat aquest divendres a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que ha afirmat aquesta és una de les lleis més "importants" de l'agenda de reformes de Mariano Rajoy. Segons la vicepresidenta, la norma busca donar "rigor" al compliment de les obligacions que estableix la Llei d'estabilitat pressupostàries per "retornar la credibilitat" a les institucions i a la gestió pública, perquè no només eliminarà "compartiments opacs" de l'administració, sinó que imposa "obligacions fèrries" de bon govern i principis ètics mitjançant un règim penal per als mals gestors.

Un cop ha obtingut la llum verda del Consell de Ministres, la norma se sotmetrà a partir de dilluns a un període de 15 dies d'audiència pública a través de la web del Ministeri de la Presidència, de manera que els ciutadans que ho vulguin hi podran fer aportacions. L'executiu espanyol incorporarà aquelles que consideri pertinents i posteriorment enviarà el text als òrgans consultius perquè li donin el vist i pla, passi pel Consell de Ministres i arribi al Congrés, on l'executiu espanyol espera rebre el suport i les aportacions de les formacions parlamentàries.

Transparència

En primer lloc, el text estableix l'obligació de totes les administracions de fer pública informació clau sobre els seus comptes. Les seves webs hauran de subministrar als ciutadans les dades dels contractes adjudicats, amb la seva finalitat i import, procediment, modificacions i pròrrogues. També hauran de constar a la web els convenis subscrits i els seus imports i objecte, les subvencions i ajudes públiques condedides amb dades actualitzades, i els sous dels alts càrrecs administratius i de les empreses públiques, així com la resolució de conflictes d'interessos i la informació estadística per valorar el grau de compliment dels pressupostos i la qualitat dels serveis.

S'exlcouen de les informacions que les administracions hauran de facilitar totes aquelles que tinguin a veure amb la seguretat i altres qüestions delicades que segons ha afirmat la vicepresidenta estableixi una nova agència de Transparència, que tindrà caràcter independent i un director nomenat pel govern espanyol que podrà ser vetat pel Congrés dels Diputats. La llei també regula les preguntes que els ciutadans podran dirigir a les administracions i han de ser respostes en un termini de 30 dies. Segons Sáenz de Santamaría, d'aquesta manera l'executiu espanyol busca que els ciutadans "puguin conèixer a través de les webs com es contracta, subvenciona, es retribueix i es convenia".

Sancions als mals gestors

La llei incorpora per primera vegada amb rang legal un codi de bon govern -fins ara eren només recomanacions- que estableix els principis ètics obligatoris que hauran de seguir els gestors públics i que, en cas d'incompliment, seran objecte de sancions. Per aquest motiu incorpora un capítol d'infraccions en matèria econòmica i pressupostària que tipifica com a "molt greus" conductes contràries a la Llei d'estabilitat pressupostària com "administrar recursos de la hisenda pública sense complir les disposicions de liquidació, recaptació i ingrés al tresor; l'autorització de compromisos de despesa sense tenir crèdit suficient per fer-ho; l' absència de justificació de la inversió dels fons d'acord a la Llei de subvencions; l'incompliment deliberat de l'obligació de reduir el deute públic en els nivells previstos a la Llei; no formular els plans econòmico-.financers, o per exemple, l'incompliment de les mesures de correcció previstes".

Tot plegat podrà suposar "la destitució" dels càrrecs públics que ocupin els infractors i la "impossibilitat de ser nomenats càrrecs on s'aplica la llei durant un període de cinc a deu anys". A més, segons la vicepresidenta, quan es consideri que les conductes constitueixen un "autèntic falsejament o ocultació" de les dades comptables, la conducta "serà constitutiva de delicte" i "es podrà penar amb inhabilitació per 10 anys i multa". Tot plegat, segons Sáenz de Santamría es tracta de forçar que "a Espanya les institucions compleixin i siguin respectuoses i transparents amb l'ús dels recursos públics" de manera que els alts càrrecs "responen amb caràcter personal d'aquests incompliments".

Afecta a totes les administracions

Sáenz de Santamaría ha volgut deixar clar que la llei afecta a totes les administracions que castigarà aquells càrrecs que, segons la normativa de cada organisme, siguin els responsables de les actuacions que han infringit els codis de conducta. És a dir, que si una administració estableix que és un conseller, o un alcalde, l'útim responsable de no enviar els plans econòmico-financers o aplicar el superàvit a la reducció del deute, seran ells qui hauran de respondre d'aquests incompliments. També hi ha excepcions recollides a la pròpia Llei d'estabilitat, com casos d'emergència. També estan sotmeses a la Llei les empreses públiques, és a dir, les que són propietat de l'administració pública en un 51%, mentre que la resta d'empreses hauran de facilitar la informació que li requereix l'administració per poder proporcionar la informació deguda.

No hi entra la Casa Reial

En canvi, no entra dins d'aquestes consideracions la Casa Reial, contràriament al que demanava una moció aprovada pel Parlament de Navarra. Segons la vicepresidenta, no es considera que la Casa Reial estigui dins de l'adminsitració pública, i per aquest motiu no haurà de publicitar els seus pressupostos, convenis o contractes, així com els sous dels seus membres.

Sous màxims per a alcaldes

La Llei de transparència també incprpora un "primer pas" per establir una llindars de retribucions per als càrrecs de les administracions. La norma afectarà els càrrecs municipals i permet que els pressupostos generals de l'Estat fixin el barem de sous "tenint en compte el caràcter de l'entitat local, la mida del municipi i circumstàncies econòmiques, socials o administratives". "Per primera vegada a Espanya s'establirà un barem únic als pressupostos generals per retribuir als càrrecs municipals", ha dit Sáenz de Santamaría.