La resistència pacífica dels manifestants serà considerada un delicte d'atemptat a l'autoritat
És una de les noves mesures que pretén impulsar el ministeri de Justícia per lluitar contra el vandalisme en manifestacions com les del passat 29-M a Barcelona. També es pretén regular la difusió d'aquests actes per les xarxes socials o el telèfon mòbil
La reforma que impulsa el Ministeri de l'Interior per combatre els desordres públics penalitzarà durament la resistència passiva dels manifestants com a arma per frenar l'acció policial i posarà en el punt de mira les xarxes socials. El ministre Jorge Fernàndez Díaz n'ha avançat algunes línies mestres d'aquesta bateria de mesures que, segons diu, busquen acabar amb la guerrilla urbana de Barcelona i garantir la pau social
Les modificacions es faran sobre tots els àmbits de l'ordenament jurídic: el codi penal, llei d'enjudiciament criminal i la llei orgànica de protecció ciutadana.
Amb aquestes modificacions, la ressistència passiva dels manifestants a la policia, el llançament d'objectes o les amenaces i intimidacions contra els agents podrà ser considerada un tipus d'atemptat a l'autoritat.
De la mateixa manera, qualsevol acció que alteri greument l'ordre públic podrà ser considerada un delicte de pertinença a organització criminal i es potenciaran noves mesures per evitar que es puguin publicitar o difondre a través de les xarxes socials, internet i el telèfon móbil.
La raó de tot plegat: el ministre Jorge Fernandez Díaz ha assegurat al Congrés dels Diputats que les actuals legislacions s'han quedat curtes per fer front al que denomina com les noves "guerrilles urbanes", fenòmens de vandalisme "com els del 29M a Barcelona". L'objectiu és fer compatible el dret de reunió amb la seguretat ciutadana.
Entre les noves mesures, que encara no se sap quan entraran en vigor, també es contempla considerar un delicte de desordre públic irrompre en un establiment públic o obstaculitzar-ne l'accés.
