El Parlament taparà l'escut borbònic de la façana amb les quatre barres
El canvi es farà l'11 de setembre i es restituirà l'escut 80 anys després que ho fes Francesc Macià
(ACN)
El Parlament de Catalunya taparà la part central de l'escut borbònic de la façana de la seva seu amb les quatre barres catalanes. Es restituirà d'aquesta manera l'escut que hi havia fa 80 anys, col·locat aleshores per ordre del president de la Generalitat, Francesc Macià. La cambra catalana ha triat un dia ben significatiu per fer el canvi. Concretament es farà el pròxim Onze de setembre, dins dels actes amb motiu del vuitantè aniversari de la inauguració del Parlament, l'any 1932. La mesa ho ha acordat amb els vots a favor de tots els grups, amb l'única reserva del representant del PPC, relativa a l'oportunitat del moment.
El secretari tercer, Josep Rull, va presentar a la mesa el projecte que preveu cobrir amb l'escut institucional de quatre barres, de pedra natural, la part central de l'actual escut d'armes de Felip V, que corona la façana del palau, de la mateixa manera que va fer el president Francesc Macià l'any 1932.
El cobriment només afectarà l'escut de Felip V i no els lleons, la corona ni els altres elements ornamentals que l'envolten. D'aquesta manera es manté la composició volumètrica de la façana i es garanteix el manteniment i l'estat de conservació de l'actual escut, que quedarà tapat al mateix lloc on es troba.
El restabliment de l'escut de la façana del Parlament serà efectiu amb motiu de l'Onze de Setembre del 2012 i formarà part dels actes de la diada, en què també es lliurarà la medalla d'honor, en la categoria d'or, de la institució, pendent encarà d'atorgar.
L'actual escut d'armes de Felip V no era originàriament a la façana del palau, sinó en una de les portes d'accés a la Ciutadella (la porta de socors), la fortalesa en forma d'estrella de deu puntes que va fer construir Felip V després de l'entrada de les seves tropes a Barcelona i d'un setge de tretze mesos que fou l'episodi final de la guerra de successió. La victòria comportà una duríssima repressió anticatalana, amb el decret de Nova Planta que liquidava totes les institucions polítiques i administratives de Catalunya.
L'any 1869 es va enderrocar la muralla i l'escut es va traslladar a la façana de l'antic arsenal de la Ciutadella ja que l'ajuntament de Barcelona va decidir adaptar-lo a palau reial, malgrat que mai no va arribar a tenir aquesta finalitat. L'any 1931, l'ajuntament va cedir el palau perquè fos seu del Parlament i durant les obres d'adaptació, coordinades per Josep Tarradellas, aleshores conseller de governació, l'escut es va cobrir per instal·lar-hi el de Catalunya. Les primeres eleccions al Parlament tingueren lloc el 20 de novembre de 1932 i la sessió constitutiva el 6 de desembre del mateix any.
El 26 de gener de 1939, amb motiu de l'entrada a Barcelona de les tropes del general Franco, l'edifici del Parlament va tornar a esdevenir caserna militar fins l'any 1945, en què s'hi instal·là el Museu d'Art Modern. En aquesta nova etapa es va eliminar l'escut de Catalunya de la façana i, com a símbol de la sanció imposada a tot un poble, el saló de sessions fou clausurat i durant trenta-set anys s'hi va impedir l'entrada.
