L'Esglesia afirma que, per pagar impostos ha de retallar en acció social
Aquest és el principal argument de l'Arquebisbat de Barcelona i també de Càrites per rebutjar la proposta del PSOE de pagar l'impost per les seves propietats
El delegat d'Economia de l'Arquebisbat de Barcelona, Antoni Matabosc, defensa la funció social de l'Església en temps de crisi per considerar que no han de pagar l'IBI, tal i com proposa el PSOE. Assegura que l'Església com a tal "no fa negocis" i que no té cap posició privilegiada respecte d'altres entitats al servei de la societat. En aquest sentit, llença l'alerta de què pot passar. Segons Matabosc, "si hem de pagar l'IBI tindrem menys diners per a acció social. Actualment, les 200 parròquies de la provincia de Barcelona estan donant menjar a 150.000 persones".
Càrites es financia a Barcelona, segons el seu director, Jordi Roglà, bàsicament dels donatius i les aportacions de particulars. El 12% dels 25 milions d'euros que van destinar l'any passat a projectes prové de l'Administració i atenció només un 1% de la Conferència Episcopal. Segons Roglà l'Estat del Benestar com a tal "no existiria sense la seva feina".
Experts en dret financer i tributari posen però en qüestió que el tracte de l'Església sigui el mateix que el d'altres entitats socials. Consideren que amb el temps la interpretació que s'ha fet dels acords amb la Santa Seu de l'any 1979 els ha beneficiat i que fan un ús molt hàbil de totes les possibilitats d'obtenir exempcions.
