El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·la el català com a llengua preferent de l'Ajuntament de Barcelona

El TSJ es basa en la sentència del Constitucional sobre l'Estatut i entén que el castellà i el català han de ser llengües cooficials en l'Ajuntament, al mateix nivell. Per això li diu al consistori barceloní que no pot fixar un ús preferent del català, com sí que en fa el reglament, i anul·la els articles que n'establien l'exclusivitat. Bàsicament això vol dir que l'Ajuntament és lliure de triar en quina llengua es vol dirigir al ciutadà però ha de contestar les peticions i requeriments en la que esculli l'usuari. Per fer memòria d'on arrenca la qüestió, cal explicar que l'Ajuntament de Barcelona no havia tingut mai un reglament que ordenés l'ús de la llengua i fa dos anys va tirar endavant les primeres normes, que són les que va recòrrer el PP, perquè considerava que menystenien el castellà i que el deixaven en un segon pla respecte el català. Ara el Tribunal Superior de Justícia els ha donat la raó. De fet la sentència considera literalment inadmisible que es reguli un ús preferent del català i estableix que totes dues es fixin al mateix nivell.

Bàsicament el que vol el Tribunal és garantir que el ciutadà tingui igual resposta de l'administració independentment de la llengua amb què s'hi dirigieixi. Això vol dir que entre d'altres coses, haurà de tenir a la seva disposició impresos i formularis en les dues llengües, que se l'haurà d'atendre en castellà si així ho demana, que tot el que s'aprovi i es publiqui s'haurà de fer tant en castellà com en català o que els regidors al plenari i en les comissions podran triar en quina de les dues llengües volen expresar-se. Això sí, el TSJ només anul·la els artícles que fan referència a aquestes qüestions, en canvi manté la vigència de la resta, dels que regulen com s'ha de dirigir l'administració al ciutadà i aquí admeten per exemple que els missatges institucionals es facin en català, així com les comunicacions, la retolació o la formació del personal de l'Ajuntament.

L'Ajuntament d'entrada ha de valorar si recórre o no la decisió, en tot cas, el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament, Joaquim Forn, ja ha dit que d'entrada, a la pràctica no li "canvia res al funcionament del consistori". Reconeixen que sobre paper perden l'ús preferent del català però expliquen que al dia a dia de fet, ja aplicaven la lògica a l'hora de comunicar-se amb la ciutadania i prioritzaven que hi hagués "comprensió" i que tinguessin formulàris disponibles amb ambdues llengües:

En canvi, des del PP, creuen que la sentència de l'Alt Tribunal Català resol la desigualtat que segons ells havia provocat la norma aprovada fa dos i anys. Això sí el PP també considera que a la pràctica s'ha de fer un ús racional de la sentència i utilitzar amb sentit comú una i altra llengua.