Els pacients recorren cada cop més a acords extrajudicials per errors mèdics
Els metges van rebre l'any passat prop de 300 reclamacions per suposats errors o males pràctiques en operacions o diagnòstics
En més de la meitat dels casos, els pacients van optar per la via extrajudicial per estalviar costos d'advocats i processos llargs, que sovint acaben arxivats o sense pena
Segons les dades del Consell de Col.legis de Metges de Catalunya, els metges van rebre l'any passat prop de 300 reclamacions per suposats errors o males pràctiques en operacions o diagnòstics. En més de la meitat dels casos, els pacients van optar per la via extrajudicial per estalviar costos d'advocats i processos llargs, que sovint acaben arxivats o sense pena. De fet, de les demandes que es van sentenciar l'any passat a la justícia penal, només 7 van acabar condemnant el metge.
El Consell de Col.legis de Metges de Catalunya té una pòlissa de responsabilitat civil que dóna cobertura a 25.000 facultatius. Segons el responsable de l'àrea de praxis del col.legi, Josep Arimany han detectat que augmenten els casos en què els pacients prefereixen, a través dels seus advocats, posar-se en contacte amb la companyia asseguradora, tancar acords i "garantir unes indemnitzacions, que no estan tan clares si van per la via judicial".
De les prop de 300 reclamacions que han rebut els metges a través del servei de responsabilitat professional a tot Catalunya, 175 són casos que han arribat per aquesta via extrajudicial i la resta, 74 han estat demandes penals i 49 han seguit el procediment civil. Revisant les dades dels últims anys, la xifra global de denúncies i reclamacions es manté estable amb algunes puntes. Especialitats com la cirurgia estètica, la traumatologia i l'obstetrícia són les que concentren més casos. La retallada i una major pressió sobre els facultatius no ha influït, segons el Col.legi, en un nombre més alt d'errors mèdics. El president del fòrum d'usuaris de la salut a Catalunya i l'Estat, Albert Jovell reconeix que "els pacients tendeixen a demandar poc".
La via penal suposa una forta pressió pels metges ja que poden enfrontar-se a penes que poden comportar la inhabilitació professional malgrat que el nivell d'absolucions i arxius acostuma a ser molt alt. Documents sobre els riscos com els que firma el pacient abans de ser sotmès a una operació, conegut com el de consentiment informat, estalvien, reconeixen, que els casos arribin molt més lluny. La jurisprudència del Suprem ha donat garanties també als facultatius ja que trenca la tesi tradicional que, en les intervencions de cirurgia estètica, la no obtenció del resultat equival a una indemnització.
