Els grups engeguen la comissió d'investigació sobre les caixes amb l'objectiu de dirimir "responsabilitats"

S'ha engegat la comissió d'investigació sobre el sistema financer. En les intervencions, tots els partits han coincidit en centrar-la en poder conèixer "què ha passat" a les caixes i bancs que han hagut de ser rescatats. Els grups també han estat d'acord en destacar que un dels objectius més importants d'aquestes sessions ha de ser el de dirimir "responsabilitats". Les diferències, però, no s'han amagat. CiU i PPC han demanat evitar "fer de jutges" i, junt al PSC, han reclamat centrar-se en les entitats que han rebut diners públics i posen objeccions al tractament de les participacions preferents. ERC, ICV-EUiA, C's i SI, en canvi, han insistit en fer ampla la comissió i investigar també això.

Els discursos dels portaveus de cada partit no han estat massa diferents de les posicions que han vingut expressant en les darreres setmanes en parlar d'aquesta comissió. Així, les coincidències han estat marcades per la necessitat manifestada per tots d'aportar "transparència, rigor i seriositat" i convertir la comissió en un element per recuperar la confiança dels ciutadans cap al sistema polític i el financer. Els portaveus també han volgut remarcar que aquestes sessions haurien de servir per conèixer el detall que ha portat a les entitats financeres a una situació de crisi i, sobretot, a les que han acabat requerint ajut públic per ser salvades. De la mateixa manera, tots han coincidit en destacar que la comissió hauria de servir per acabar dirimint "responsabilitats".

En la seva intervenció, el diputat del PSC Jaume Collboni ha explicat que pels socialistes, la comissió ha de tenir per objecte "conèixer quin ha estat l'ús dels recursos públics pel sanejament i la reordenació del sistema financer", i ha destacat que des del seu grup "ens exigirem responsabilitat i exigirem responsabilitats", tot i explicant que "nosaltres no som jutges, i el sistema judicial té el seu canal". Collboni, a més, ha reclamat "pedagogia i transparència". Amb tot, el portaveu del PSC ha matisat que el seu grup no vol barrejar a la comissió l'anàlisi de la reordenació i la crisi del sistema financer amb l'emissió de productes de risc com les participacions preferents, i sense negar-se a que es tracti a la comissió, ha reclamat que es diferenciï en dues parts. "Nosaltres plantegem que es vegi de forma separada. Una cosa és el que s'ha destinat a salvar el sistema financer i l'altra col·locar productes de forma fraudulenta en alguns casos", ha sentenciat.

Des del PPC, Enric Millo, ha volgut reclamar que la comissió se centri en aquelles entitats que han tingut suport del FROP i, per tant, han requerit diners públics. "Els ciutadans tenen dret a saber què se'n fa dels diners públics que tots paguem, i caldrà saber quines són les responsabilitats del què ha passat, sense oblidar que ens movem en l'àmbit polític i que no som jutges", ha dit el popular, que no obstant ha afirmat que el seu grup serà "molt flexible i generós amb totes les peticions que es formulin de compareixences". "Entenem que tota la informació que pugui arribar serà benvinguda", ha conclòs. A més, ha avançat que des del PPC voldran que una part important de la comissió vagi encaminada a conèixer quin ha estat el control que van exercir els Governs de la Generalitat, l'actual i els del tripartit.

Per part d'ICV-EUiA, el diputat Josep Vendrell ha volgut remarcar que la creació d'aquesta comissió "ha estat molt ben rebuda" pels ciutadans i que, per tant, els grups tenen l'obligació de "no decebre'ls". "Cal esclarir les responsabilitats. Ja sabem que la nostra feina és política però del que en surti se'n podrien derivar responsabilitats penals i civils", ha dit l'ecosocialista, que ha demanat "la màxima transparència i que els màxims responsables de les entitats compareguin, sense limitacions". A més, ICV-EUiA ha fet especial incís en demanar que part de la comissió sigui per dirimir què ha passat amb les participacions preferents. "Cal parlar de tot. I cal que compareguin també els responsables de caixes que no han rebut diners públics però que sí han comercialitzat les preferents", ha dit, tot apuntant que "la gent no entendria que no fos així, perquè seria una burla".

Des d'ERC, el diputat Pere Aragonès ha dit que els sol·licitants de la comissió la van demanar "perquè volem conèixer la veritat, que s'estableixin les responsabilitats que s'escaiguin i perquè volem posar els persones al centre del debat". "Per fer-ho, caldrà esbrinar què ha passat", ha dit, tot reclamant "rigor i transparència" tants als membres de la comissió com als compareixents. I és que pel republicà, per aquestes sessions hauria de passar "tothom amb un paper rellevant en les retribucions dels directius, la comercialització de participacions preferents, en operacions de risc i en el resultat de la intervenció de l'Estat al nostre sistema financer de caixes". En aquest sentit, ha explicat que les conclusions que se n'extreguin haurien de permetre "posar el poder financer sota l'avaluació del poder democràtic i no al revés".

C's, un dels partits més crítics amb la comercialització de les participacions preferents, ha insistit en investigar aquest producte financer, a través del qual s'ha "estafat" a milers de ciutadans. Albert Rivera ha apuntat que "les votacions, l'actitud i els pactes de silenci delataran a aquells que no vulguin dirimir responsabilitats", en referència als partits majoritaris de la cambra. "Qui crearà falses expectatives seran aquells grups que no vulguin investigar què ha passat amb les caixes a Catalunya", ha destacat.

Rivera ha demanat que aquesta comissió esdevingui "la comissió de la veritat" en la qual es pugui investigar amb "rigor" i els diputats puguin demanar la documentació i les compareixences que creguin convenient

Per al diputat de Solidaritat Alfons López Tena, a més de la comissió de la veritat ha de ser la comissió de la "transparència". Per això, ha assegurat en el seu torn de paraula que farà públic "qualsevol document que es faci arribar a la comissió". Segons López Tena cal que els ciutadans sàpiguen "qui s'ha endut els seus diners, on se'ls ha emportat i de quina manera".