Un de cada cinc avis que atén la Creu Roja té problemes per mantenir una alimentació adequada

Segons aquesta ONG i Càritas la crisi està passant factura als més grans, fins al punt que no tant sols tenen dificultats per abastir-se dels aliments més bàsics, sinó també per escalfar la casa a l'hivern o mantenir-la fresca a l'estiu

L'estudi de Creu Roja revela que determinats serveis s'han convertit en un luxe pels avis amb pensions reduïdes o que tenen al seu càrrerc algún altre familiar a causa de la crisi. Per exemple, un 30% dels usuaris enquestats ha deixat d'anar al dentista o a l'òptica perquè no té prous diners per pagar-ho. Però el més greu és que la crisi està fent canviar els hàbits alimentaris de les persones grans que atenen. Un 19% no pot comprar regularment peix i carn. Això ha fet, segons la coordinadora dels programes d'atenció a la gent gran de Creu Roja Pilar Velasco, que les necessitats dels avis que tenen hagin variat i ara, "un de cada 10 ens demana ja un kit d'alimentació bàsica".

Càritas també atén més persones grans amb problemes per arribar a finals de mes en condicions dignes. El director de l'entitat, Jordi Roglà, ha criticat en una entrevista a l'Hora L de Ràdio Barcelona que "és una injustícia social que es rescati els bancs i no les persones". I assegura que els avis que s'han convertit "en coixí de les seves famílies han de fer renúncies".

L'últim estudi de la Creu Roja revela que un de cada sis dels avis que els demana ajuda no té prou recursos per pagar la calefació o l'aire acondicionat. La situació es fa més greu encara entre els avis que ja estaven per sota del llindar de la pobresa abans de la crisi. Aquí són la meitat dels beneficiaris de l'organització els que no arriben ni tant sols a poder pagar les factures de l'aigua, el gas o la llum. Segons la coordinadora dels programes d'atenció a la gent gran, la majoria dels usuaris opta per "canviar els hàbits domèstics".

Les entitats alerten també que continua existint entre les persones grans el que s'anomena pobresa vergonyant, famílies que no demanen ajut per vergonya i que públicament intenten demostrar que la seva situació econòmica no ha anat a menys. Ho fan per exemple comprant postres cada diumenge a la pastisseria, quan la resta de la setmana en prou feines tenen recursos per cobrir tots els àpats.