Absolts els guàrdies civils i el policia acusats de robatori de cocaïna al Port de Barcelona
L'Audiència de Barcelona considera que no queda provat que els cossos de seguretat participessin en el robatori que es va produir el 24 de gener de l'any 2005

Imatge de l'inici del judici(MONTSE RIART)

La secció segona de la audiència de Barcelona considera que no ha quedat provat que els cossos policials participessin en el robatori de la droga, que es va produir el 24 de gener del 2005. En canvi, si que s'ha pogut constatar que els set 'narcos' van accedir al Port i van buidar un contenidor ple de cocaïna en bosses d'escombraries industrials. Sis dels declarats culpables hauran de complir una pena de set anys i sis mesos de presó i un setè una pesa de dos anys i tres mesos.
El judici es va fer contra 25 persones acusades de formar part d'un grup de delinqüents que hauria comès les principals activitats entre els anys 1999 i 2002, però a principis del 2005 haurien robat 400 kilos de cocaïna de l'interior d'un contenidor refrigerat que portava gambes i estava emmagatzemat al port de Barcelona. Això va destapar la trama, així com la possible connivència i col·laboració entre els traficants i lladres de cotxes i els agents de les forces de seguretat.
Más información
- Vist per sentència el judici del Port de Barcelona
- Dos inspectors en cap de la Policia Nacional neguen cobrar de narcotraficants
- El jutge decreta presó per un dels acusats de la trama de corrupció policial del Port
- El Guàrdia Civil acusat de liderar la banda del Port ho nega tot
- Judici pel cas Port: Un excomandament de la Guardia Civil nega haver-se associat amb narcotraficants
- Un coronel de la Guardia Civil parla de connivència en el judici del cas del Port de Barccelona
- 14 detinguts als ports de Tarragona i Barcelona en una operació antidroga
La secció segona de l'Audiència de Barcelona considera que no ha quedat provat que els cossos policials participessin en el robatori de la droga. Sí que s'ha pogut constatar, segons informes les diferents agències, que els 7 narcotraficants van accedir al port i van buidar un contenidor plè de cocaïna a bosses de brossa industrials. Segons explicava el fiscal en un document de 80 pàgines, Javier S.R., 'Trapero', dirigia un grup de delinqüents que va començar a relacionar-se amb un grup de guàrdies civils encapçalats per A.S.M. i R.P.C., i dos germans bessons inspectors de la Policia espanyola, un dels quals va ser absolt anteriorment. Per la seva feina, els agents, molts dels quals treballaven al port, tenien accés a informació privilegiada sobre narcotraficants i confidents, gràcies a la qual organitzaven diversos robatoris de droga perpetrats pels delinqüents de la banda a altres traficants. Després, els policies es beneficiaven de la venda de la droga.
Però el gran cop va ser quan al novembre del 2004 el vaixell 'La Hispanola', procedent de Veneçuela, va atracar a Barcelona. La Guàrdia Civil sospitava que portava cocaïna amagada entre gambes congelades i es va establir una vigilància per comprovar qui anava a buscar la droga. Sense encara saber els detalls de l'operació, a finals de gener del 2005, els delinqüents van intentar robar la cocaïna del contenidor, però la primera nit no ho van aconseguir. L'endemà van tenir més èxit: diversos membres del grup i altres no identificats van accedir il·legalment al port i armats amb cisalles van obrir el contenidor i van descarregar, durant hores, uns 400 kilos de cocaïna, tot i que en van deixar molta.
Alguns dels agents van saber que tenien els telèfons 'punxats' i van alertar la resta de processats. La fiscalia també parlava de lliuraments de diners dels traficants als policies en alguns bars de Barcelona, així com alguns agents tenien ingressos en metàl·lic no justificats i nivells de vida molt superiors als que els permetien els seus sous. Es van descobrir també nombrosos comptes corrents en paradisos fiscals, empreses 'pantalles' i desenes de propietats a molts llocs de l'estat, motocicletes de gran cilindrada i turismes de luxe.
Quan alguns dels processats van ingressar a presó provisional, gràcies a les revelacions d'alguns penedits i confidents, van seguir en contacte amb l'exterior a través dels seus advocats i amb un telèfon mòbil que tenien il·legalment a la presó de Quatre Camins. A més, van intentar desprestigiar el coronel de la Guàrdia Civil Miguel Gómez Alarcón, que investigava la trama.
Sis dels declarats culpables hauran de complir una pena de 7 anys i mig de presó. El setè, de dos anys i mig.




