La manca de pluges passa factura als arbres dels boscos humits
La manca de pluges durant l'estiu, acompanyada d'una sobredensificació de vegetació als boscos de les comarques de l'interior, gestionats ineficaçment, està provocant que espècies com el roure es desprenguin de les fulles com si ja fossin a la tardor.
Els arbres tenen els seus propis mecanismes de defensa per a suportar un període llarg de sequera, però aquests mecanismes no seran suficients si la falta de precipitacions s'allarga gaire més.
La manca de pluges no només té com a conseqüència un major risc d'incendis sinó que també debilitarà els arbres que més depenen de la humitat ambiental. Els baixos volums d'aigua provoquen un estrès hídric en boscos humits amb poc gruix de sòl, que són els que més patiran la manca de precipitacions en no tenir prou aigua acumulada al subsòl.
Más información
- Felip Puig: "L'onada de calor coincideix amb la pitjor sequera als boscos dels últims 30 anys"
- La sequera mata ametllers a Lleida i compromet la temporada de bolets
- Primeres restriccions d'aigua per la sequera
- Interior ha d'allargar la campanya forestal fins el 30 de setembre
- L'escalfament global fa perillar el Maresme i el Delta de l'Ebre
Es preveu un hivern difícil per espècies com el pi roig, l'alzina, les fagedes o els roures, que poden ser atacats per plagues de fongs o malalties i els afectaran més les ventades. Jaume Cruset, tècnic forestal d'Agro90 creu que "una millor gestió forestal permetria que l'afectació en aquestes espècies fos més lleu".
Un punt geogràfic que exemplifica la sequera que pateixen els boscos catalans és a la Garrotxa, on, en el que portem d'any, ha plogut un terç del que havia plogut l'any passat per aquestes dates. Fins la primavera, la quantitat de precipitació registrada estava dins dels paràmetres normals de cada any, però en començar l'estiu les pluges van minvar dràsticament.
Tot això augmenta el risc d'incendis, sobretot en aquells boscos que no s'han aclarit i que, per tant, pateixen una sobredensificació de vegetació, com assegura Eduard Pla, investigador del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals): "El risc de patir un incendi és més elevat ara amb boscos densos secs, el que els fa més vulnerables al foc".
L'efecte més visible de com està afectant la sequera als boscos més frondosos és el fet que els roures comencen a desprendre's de les fulles per tal de minimitzar les pèrdues de la poca aigua de la que disposen. Les alzines i el pi roig, per altra banda, han assecat les vesícules i han deixat anar pinassa. Eduard Plana, responsable de l'ària d'incendis i territori del centre forestal de Catalunya explica que això són "mecanismes naturals de supervivència per sobreviure al fred" que tenen aquestes espècies.
El problema ve quan aquests mecanismes d'adaptació no són prou per efectius per superar la sequera. Amb els anys, aquests canvis climàtics perllongats en determinades zones poden provocar variacions en la vegetació, sobretot en boscos amb poc gruix de sòl. L'estratègia dels tècnics forestals és, doncs, la de "facilitar l'expansió d'aquelles espècies que més es poden adaptar al nou medi", segons Anna Prats, socia gerent de l'empresa Star Plan.
Tot i que alguns escenaris del canvi climàtic pronostiquen més períodes secs com l'actual, els tècnics forestals consideren que els boscos catalans tenen una diversitat d'espècies arreu del territori amb capacitat per adaptar-se als diferents escenaris climatològics.
