Judici al clan Rizea, que controlava la prostitució al Raval

L'Audiència Provincial torna a asseure al banc dels acusats el clan Rizea, un any després del primer macrojudici que va acabar amb condemnes mínimes de 2 anys per tots els processats, tot i que a alguns els en demanaven més de 30. Llavors fiscalia i acusacions van conformar-se amb aquestes penes perquè temien que moltes de les prostitutes explotades es fessin enrere.

Ara la fiscal demana més de 30 anys de presó per tots els acusats, entre ells la matriarca del clan, Laura Rizea i els seus tres fills. El ministeri públic assegura que eren els autèntics líders de la banda i que controlaven les noies directament o fins i tot a través d'intermediaris, quan ja estaven a la presó, després del primer cop policial que va significar l'operació Constança de la Policia Nacional i la Guardia Urbana.

Aquell primer intent de netejar el barri del Raval de les xarxes de proxenetisme va tenir una segona remesa, l'anomenada operació Alexandria, que és la que avui arriba als tribunals.

Tant en un com en l'altre cas s'acusa al clan d'exercir durant anys el control sobre desenes de dones que arribaven a Catalunya enganyades i en condicions il·legals i que eren obligades a exercir la prostitució pràcticament de sol a sol, sense les mínimes condicions higièniques i sota el control estricte dels membres de la xarxa.

A diferència però de la primera operació en què les proves principals eren bàsicament el testimoni de les noies, en aquest cas, l'acusació compta amb indicis més sòlids: telèfons punxats i seguiments policials que demostrarien que el clan explotava les noies i que en alguna ocasió fins i tot van parlar de matar-ne una que els va delatar.