Mas exhibeix l'Euroregió com un exemple que les fronteres tradicionals són una "peça de museu"

Mas ha realitzat aquest dilluns el traspàs de la presidència de l'Euroregió Pirineus Mediterrània, que des de l'abril del 2011 ocupava el Govern català i que a partir d'ara exercirà la regió de Midi-Pyrénees. En roda de premsa, el president ha aprofitat per defensar que Europa sigui a partir d'ara el "paraigües" de les regions en lloc dels estats tradicionals. En la línia del seu projecte sobiranista, ha apostat per una Europa més forta i amb més capacitat de decisió, i uns territoris que decideixin sobre les polítiques que afecten els ciutadans

Mas ha comparegut en roda de premsa després de realitzar el traspàs de la presidència de l'Euroregió Pirineus Mediterrània, que des de l'abril del 2011 ocupava el Govern català i que a partir d'ara exercirà la regió de Midi-Pyrénées. En aquesta roda de premsa, i també durant tot l'acte protocol·lari, han participat els representants de les quatre regions que formen part de l'Euroregió Pirineus Mediterrània: el propi Mas; el president de Midi-Pyrénées, Martyn Malvy; el president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, i el vicepresident de Languedoc-Roussillon, Jean Claude Gayssot.

El president de la Generalitat ha aprofitat per defensar l'Euroregió com un exemple de la tesi que ell mateix defensa de més Europa i menys estats. Al seu parer, aquest organisme és un exemple que "les fronteres tradicionals són una peça de museu", i que els territoris "que no obeeixen a les fronteres tradicionals" es poden presentar junts davant de les institucions europees.

En aquest sentit, ha tret importància a la dimensió dels territoris amb l'argument que el "paraigües" ha de ser Europa i no els estats tradicionals, és a dir, que cal una Europa "millor, més forta i amb més capacitat de decisió" i uns territoris també amb més poder decisió sobre les polítiques que afecten la ciutadania.

Mas ha subratllat que igual que vol continuar formant part de la UE i de l'euro, també vol seguir col·laborant amb l'Euroregió, perquè això "suma". "Això ho mantindrem, perquè en qualsevol cas, és una manera de sumar esforços entre territoris que tenen una història uns trets culturals en part comuns, però sobretot uns interessos de present i de futur també comuns", ha remarcat. Ha reconegut que sempre es podrien trobar "inconvenients" en termes de política clàssica, però ha afegit que això significaria continuar pensant "a base de fronteres, duanes, aranzels i estats tradicionals".

El president de la Generalitat ha tornat a defensar una Europa "de les interdependències" en lloc de parlar d'independència estricta de Catalunya. Ha argumentat que ell no rebutja la independència, però ell prefereix parlar d'estructures d'estat i d'estat propi, "perquè és això el que hi ha sobre la taula". Ha apuntat que el mapa europeu ha canviat radicalment els últims quinze anys però ha preguntat si aquests nous estats són "independents de veritat o són interdependents". "Són països i nacions que tenen un estat propi com es deia a la manifestació de la Diada, però no són independents en termes clàssics", ha indicat.

En definitiva, Catalunya vol ser un estat més en el Estats Units d'Europa, o almenys tenir els mateixos instruments que la resta si al final no s'avança en la construcció europea.