Interior segueix alimentant les sospites de l'existència del "informe fantasma"

Lluny d'aclarir uns fets que llancen sospites importants sobre el candidat de CiU i president de la Generalitat, Artur Mas, Interior segueix alimentant la confusió respecte a l'existència del suposat informe. Mentre que el comissari en cap de la UDEF, Manuel Vázquez, declarava aquest dijous al matí a petició del jutge del Cas Palau, que ell no ha encarregat cap informe o esborrany i que no li consta l'existència d'un document similar atribuïble al seu departament , el Ministeri d'Interior en una nota de premsa, posterior, ha tornat a donar versemblança a l'informe tornant a confirmar que conté dades certes que ja es recullen en altres diligències judicials.

El Ministeri d'Interior insisteix que no coneix l'informe, però sosté que coneix el seu contingut per l'avaluació del mateix que ha fet assumptes Interns de la policia nacional basant-se en el publicat en els mitjans de comunicació. El comissari Vázquez, que s'ha desmarcat completament d'aquest paper, li ha dit al jutge que la investigació es va donar per finalitzada el 24 de maig, la data en què es va lliurar al jutge el darrer informe.

L'informe fantasma només ha transcendit a la llum pública a través d'una filtració al diari El Mundo. El que se sap és que conté fragments que suposadament figuren en altres informes judicialitzats. Les al·lusions a les suposades comptes d'Artur Mas en paradisos fiscals obeeixen només al testimoni de confidents i anònims. No obstant això, amb aquesta feblesa documental i la manca de confirmació oficial, tant el Govern com el PP li han donat carta de naturalesa a l'assumpte, convertint-lo en el tema central de la campanya.

Recordem que el ministre d'hisenda, Cristóbal Montoro, avui i en seu parlamentària, va derivar la càrrega del s'aprova Mas, exigint-li que demostri la seva innocència. Eludint, de passada, respondre a la pregunta de CiU sobre si hi havia una investigació oberta. María Dolores de Cospedal, secretària general del PP, també ha afegit que "els comptes a Suïssa pertanyen als individus i no als territoris".