No n'hi ha prou amb l'ESO

Segons un informe presentat avui per la Fundació Bofill si fins ara, amb l'ESO ja s'obrien portes, la crisi ha fet que el mínim que exigeixen les empreses a dia d'avui sigui una FP de grau superior.

Segons les dades de l'informe fet pels sociòlegs Xavier Martínez Celorrio i Antonio Marín Saldo, menys de la meitat dels adults catalans tenien l'any 2009 aquest llindar mínim de formació que dona una certa protecció davant la situació de crisi. La formació és un escut però no l'únic ni el més important. El gènere suposa la diferència més palpable a l'hora de marcar el grau de vulnerabilitat d'una persona, és a dir, el seu risc d'empitjorar les seves condicions de vida, treball, renda o status social. Una dona menor de 49 anys sense formació especialitzada té un 15 per cent més de risc que un home amb la mateixa formació bàsica. El risc es redueix a mesura que s'incrementa la formació tot i que les dones sempre parteixen d'una situació pitjor, el que demostra segons Martínez Celorrio que la societat i el mercat de treball "s'orienten amb una lògica sexista"

L'informe recomana que no es facin més retallades en educació i que s'incrementin les places i l'oferta de la FP superior. De fet asseguren que l'any 2000 la OCDE ja recomanava als estats incrementar el nivell bàsic de formació dels seus ciutadans fins a aquestes formacions de "doble clau, que donen una especialització professional i alhora obren la porta a la Universitat", que als sistema educatiu espanyol equivaldrien a la FP superior. "S'han perdut 13 anys", lamenten. Demanen també una revisió a fons del sistema de formació continuada que ara mateix, segons denuncien els autors de l'estudi, no serveix per "repescar els menys preparats" sinó sobre tot per reforçar els coneixements dels que ja tenen una carrera universitària. Entre els anys 2005 i 2009 els universitaris van acaparar el 47'5% de tota la formació continuada malgrat representar només un 29 per cent del total de ciutadans entre 25 i 64 anys.