La crònica de l'esborrany fantasma
La història d'un document que va entrar de ple en la campanya electoral i que va sacsejar el món judicial català
L'esborrany fantasma es va començar a esbombar el 16 de novembre passat, a 9 dies per les eleccions catalanes. La difusió va embrutar la campanya electoral i va fer trontollar les relacions del món judicial, fins al punt que la magistratura catalana va haver de sortir a defensar l'actuació del jutge i els fiscals del Cas Palau. També va ser el primer punt de fricció entre el Fiscal General Eduardo Torres Dulce i el Fiscal Superior de Catalunya que ha dimitit, Martin Rodríguez Sol.
Malgrat ningú ha assumit mai l'autoria del polèmic esborrany, el govern del PP ha donat credibilitat al seu contingut i a la suposada existència d'unes comptes bancàries de les famílies Mas i Pujol a Suïssa.
Más información
Els populars s'hi van enganxar com una via contra el procés sobiranista i per intentar influir en els resultats dels comicis. Ho va fer el ministre Cristóbal Montoro, la secretaria general del PP, Maria Dolores de Cospedal i la Presidenta dels populars a Madrid, Esperanza Aguirre
Mentrestant, el sindicat policial SUP va sembrar els dubtes sobre l'actuació dels fiscals anticorrupció i del jutge del Cas Palau als qui acusaven d'haver rebutjat investigar el document. La magistratura catalana va sortir en bloc a defensar-los i el jutge va acabar incloent l'esborrany com un anònim de la causa.
Paral·lelament Mas, Pujol i Convergència van querellar-se contra el diari El Mundo. Tampoc aquests jutges han aconseguit que algú els validi el document, tot i que els periodistes defensen que els autors tenen por i que a ells els hi va confirmar Interior.
L'esborrany fantasma també és l'origen de la primera fricció entre el Fiscal Superior Martín Rodríguez Sol i el seu cap, Eduardo Torres Dulce, que va desautoritzar-lo després que obrís una investigació d'ofici pel cas.
