Europa obre la porta a frenar els desnonaments
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea considera abusiva i il.legal la llei espanyola sobre desnonaments. Aquesta sentència històrica del Tribunal de Luxemburg que permetrà frenar els desnonaments vius als jutjats ve arran del recurs presentat per un jutge de Barcelona
Segons el tribunal, les mesures que regulen a Espanya els processos de desnonament per l'impagament d'una hipoteca són incompatibles amb les normes europees de protecció dels consumidors.
Revés d'Europa a llei espanyola hipotecària. La sentència - en la línia del dictamen del passat novembre - diu que la norma vulnera la legislació europea a l'hora de protegir els deutors hipotecaris obligant-los a assumir clàusules abusives en els contractes de les entitats bancàries.
Más información
- El Congrés aprova la presa en consideració de la ILP per la dació en pagament
- Ada Colau, a un representante de la banca: "Es un criminal y deberían tratarle así"
- La iniciativa legislativa popular contra los desahucios irá arropada por 750.000 firmas
- La PAH denuncia l'actitud de PP i PSOE envers els desnonaments
- Els desnonats pateixen un col.lapse emocional
- El jutge Fernández Seijó creu que la sentència de la UE és "el quilòmetre zero d'una nova autopista"
- Ribó qualifica de negligent l'actitud del Govern Rajoy en el conflicte de les hipoteques
- Els jutges catalans acorden "criteris de mínims" per frenar els desnonaments
La decisió del Tribunal de Justícia Europeu titlla d'il · legal la normativa espanyola de desnonaments perquè no s'ajusta a la normativa comunitària, obrint així la porta als jutges espanyols per frenar els desnonaments en marxa. La possibilitat que una família es quedi al carrer, perdi la seva casa i mantingui el deute vulnera els drets dels consumidors, segons la sentència.
El magistrat José María Fernández Seijó, titular del Jutjat Mercantil número 3 de Barcelona, va ser qui va presentar la petició de decisió prejudicial a Europa basada en el cas d'un marroquí desnonat el 2011. Ara la sentència donarà resposta a les preguntes que va plantejar llavors, si "era just que es produís l'execució sense sentir el deutor, si era correcte que s'aplicaran uns interessos moratoris elevats i si era correcte que hi hagués un venciment anticipat i es reclamés tota la deute ". Aquest magistrat és en part responsable que la normativa espanyola sobre execució hipotecària pugui per fi modular i contemplar les possibles clàusules abusives en els contractes hipotecaris amb els consumidors.
Des d'avui, els jutges tindran un instrument alternatiu que permetria suspendre els procediments hipotecaris en tramitació que afectin consumidors. La decisió no és un mandat al Govern espanyol perquè canviï la llei però suposarà una pauta d'interpretació per a tots els jutges. "És com una sentència del Constitucional. Encara que en altres ocasions aquest tipus de sentències han suposat modificacions legals a curt termini", assegura Seijó. Un escenari més que previsible. Aquest mes el PP ha endarrerit en dues ocasions la tramitació de la Llei Antidesnonaments a l'espera d'incorporar part del contingut de la decisió.
El dictamen, per tant, obliga el Govern a decidir si canvia la llei ja que si és dur amb Espanya generaria una inseguretat jurídica insostenible a llarg termini. Tenint en compte a més els factors de pressió social, el drama dels suïcidis i una iniciativa legislativa popular per frenar els desnonaments que ha entrat al Congrés amb més de 1,4 milions de signatures i un fort suport ciutadà, l'Executiu no tindrà molta capacitat per mantenir que una llei que afavoreixi únicament a l'entitat bancària.