El govern elimina el programa d'ajudes a les concertades amb més immigrants

La desaparició dels anomenats contractes-programa, creats l'any 2006 sota el paraigua del Pacte Nacional per l'educació, suposa liquidar definitivament un acord signat per la llavors consellera Marta Cid amb sindicats, pares i patronals per equiparar, en nombre d'hores de classe i en condicions d'accés, les escoles públiques i les concertades

El govern català suprimirà definitivament el proper curs els ajuts creats perquè les escoles concertades escolaritzessin alumnat immigrat. Aquests ajuts complementaris es van crear l'any 2006 fruit del Pacte Nacional per l'educació que la llavors consellera Marta Cid va signar amb tres dels quatre sindicats de docents més representatius, les patronals de l'escola concertada, les associacions de municipis i les principals federacions de pares i mares. El pacte tenia diverses derivades -com ara la generalització de la sisena hora a les escoles publiques- i l'esperit bàsic era equiparar la xarxa pública i la concertada perquè configuressin el que la llei d'educació de Catalunya va definir després com a servei d'educació de Catalunya.

El govern habilitarà aquest any una subvenció excepcional per a les 27 escoles concertades que fins ara tenien aquests ajuts perquè el curs ja està començat. Però aquests dies, les direccions dels centres ja han començat a advertir als pares que, a partir de setembre, hauran o bé pagar perquè els seus fills facin la sisena hora, o bé recollir-los abans. El secretari general adjunt de la fundació escola cristina, Carles Armengol adverteix que tots aquests centres estan situats en entorns molt complicats i que serà difícil que els pares puguin pagar, el que podria provocar "que moltes escoles deixin d'oferir la sisena hora, perquè si no té una massa crítica suficient de famílies que ho sol•licitin, que ho vulguin fer i que estiguin disposades a pagar-ho no podran oferir-la".

En els dos primers anys de vigència del programa s'hi van adherir 27 escoles ubicades a zones amb alta concentració d'immigrants que es comprometien a admetre alumnes amb necessitats educatives especials, sobre tot nouvinguts, malgrat les seves famílies no poguessin pagar la quota de la "sisena hora" i altres despeses com excursions o material. A canvi l'administració complementava l'import del concert que paga a aquestes escoles, amb una aportació extra que segons la Fundació Escola Cristina, "d'entrada era generosa" però que no es va revisar mai més. En el moment de subscriure el pacte, el govern va comprometre una partida de 91 milions d'euros que havia de cobrir la subvenció de 4 cursos. La idea inicial era que aquest model s'estengués a tota la xarxa concertada i que es revisés l'import dels concerts a canvi que les escoles suprimissin les quotes que cobren a les famílies.

La desaparició d'aquests ajuts afecta a tots els centres concertats de Manlleu, Vic i Olot i a uns quants més distribuïts a Manresa, Badalona, Reus o Barcelona.