Marcar l'historial dels agressors a metges

Es tracta de prevenir els casos més greus amb el vist-i-plau d'un comitè d'ètica. L'any passat es van denunciar 835 agressions i en un de cada 4 casos, el violent era reincident

La Societat Catalana de Medicina i Salut del Treball té un registre online on els 37.000 treballadors de 180 centres concertats a Catalunya poden denunciar si han estat víctimes d'agressions mentre treballaven. L'any passat van ser 835, 5 més que durant el 2011. L'estadística es manté estable però segons els professionals del sector hi ha una xifra negra silenciosa. El director del Servei de Responsabilitat Professional del Col.legi de Metges, Josep Arimany creu que posar un senyal a l'historial en els casos més greus seria una bona mesura preventiva pels metges però també per la resta d'usuaris que són a la consulta. "No estaríem d'acord en posar senyals que estigmatitzin el pacient però sí en casos concrets singulars i particulars de persones que reiteradament porten conflictes en la seva relació metge-malalt i el personal sanitari estem totalment d'acord que s'apliqui aquesta mesura". El director del projecte de registre de denúncies als centres concertats Genís Cervantes creu que han de ser casos molt puntuals i que la resposta l'han de donar els advocats i no els metges. Amb tot també és partidari d'aquestes marques: "Sempre que siguin situacions molt radicals i excepcionals hi estaríem d'acord com a mesura de prevenció".

Creuen a més que haurien de comptar amb el vist-i-plau d'un comitè d'ètica i que el pacient n'estigues informat. A la xarxa assistencial Althaia de Manresa ja ho apliquen en dos casos segons explicava fa pocs dies en unes jornades sobre agressions una metgessa del centre: "Abans de posar-ho en marxainformem a l'afectat i a més ens marquem dos anys per tornar a valorar el cas i decidir si mantenim la marca a l'historial". La Societat Catalana de Medicina i Salut del Treball identifica tres tipus d'agressors reincidents: els que pateixen problemes psiquiàtrics i actuen moguts per transtorns. Solen ser els més habituals i problemàtics. També hi ha el perfil dels pacients o familiars frustrats que esperen rebre un servei, una ambulància o una prova i que la seva demora els fa perdre els nervis i actuen de forma violenta. El tercer cas i més greu és el de persones que de forma premeditada fan servir les agressions, amenaces o insultsper aconseguir els seus objectius.

Des de fa uns mesos arran d'un conveni entre la conselleria d'Interior i el Col.legi de Metges, els Mossos d'Esquadra poden presentar-se en un centre sanitari i denunciar d'ofici els pacients si han alterat l'ordre públic. En aquests casos, la Generalitat els pot multar amb 300 euros. De moment, no s'ha aplicat encara en cap cas.

El trauma d'una agressió no es queda a la consulta. Segons un estudi de la Societat catalana de Medicina i Salut del Treball, s'arrossega durant molt de temps, perquè la meitat del personal sanitari que ha estat agredit, físicament o verbalment amb insults i amenaces, creu que les seqüeles els acompanyaran en el futur. Un 1% dels afectats agafen la baixa, un 15% pateixen problemes per treballar poc després de l'episodi i la meitat tindran seqüeles en el futur en la pràctica assistencial.

L'enquesta ha entrat ara en una segona fase en què es validaran els qüestionaris amb criteris psicològics. El Ministeri de Treball ja s'ha interessat per aquesta iniciativa i té previst ampliar-la en d'altres àmbits laborals, no només el sanitari.