Les defenses dels 'Casuals' demanen anul·lar el judici
Els advocats al·leguen que la investigació es va portar en dos jutjats d'instrucció diferent, diuen que s'ha fet una macrocausa d'uns fets que es podien haver resolt per separat i defensen la nul·litat de les escoltes telefòniques i dels testimonis protegits
Comença un nou judici contra membres dels 'Casuals', la facció més radical dels Boixos Nois(MONTSE RIART)
Els advocats dels Casuals, la presumpta facció radical dels Boixos Nois a qui s'acusa d'extorsionar propietaris de discoteques, demanen la nulitat del judici, que ha començat a l'Audiència de Barcelona. Fa uns mesos, els mateixos processats ja van aconseguir sortir del primer procès judicial amb condemnes mínimes. Ara al·leguen que s'els va investigar sense motius. La fiscal en canvi els acusa de múltiples delictes i demana pel suposat cap de la banda 120 anys de presó per agressions, extorsions, possessió d'armes i tràfic de drogues.
Más información
Les defenses al·leguen que la investigació es va obrir arran d'una denúncia genèrica on no s'apuntava ningú i anys després dels fets, i que, només en base a això, el jutge instructor va ordenar intervenir els telèfons dels processats.
Els advocats també sostenen que els seus clients no integraven cap banda i consideren que cadascuna de les acusacions que s'els atribueixen, s'haurien d'haver jutjat per separat.
Un dels lletrats, Javier Rodrigalvarez, es queixa també que la investigació "es va seguir en dos jutjats d'instrucció diferents" i assegura que "la qüestió dels testimonis protegits ha generat indefensió", perquè, segons explica, "no han tingut oportunitat d'interrogar amb condicions aquestes persones".
Rodrigalvarez opina "que s'ha fet un macrojudici" d'una causa que es podria haver "dividit en parts més petites" i considera que el cas "acabarà diluïnt-se com un terròs de sucre".
Les defenses tampoc no reconeixen que els acusats formessin una banda organitzada. Precisament l'argument de pertinença o no a una oreganització criminal és el que va acabar tombant el primer assalt judicial contra els Casuals, q va acabar amb condemnes mínimes d'entre 2 i 3 anys i mig de presó.
La fiscal insisteix ara que els processats, liderats per Ricardo Mateo, formaven una banda cohesionada i fortament jerarquitzada entorn el seu líder i que el grup es va dedicar durant anys a extorquir de forma sistemàtica les principals discoteques de Barcelona.
Dues acusacions particulars, que representaven dos subhasters i un treballador d'un local, presumptament víctimes dels Casuals, s'han retirat del procès.
120 anys de presó pel presumpte líder dels Casuals
La Fiscal demana 120 anys de presó pel líder del grup, Ricardo Mateo, que ja se'n va sortir de l'últim judici per tortures a narcotraficants amb una condemna mínima. Igual que l'autor de les amenaces a l'expresident del Barça, Joan Laporta, Antoni Torn, que va quedar absolt. Tots dos tornaran a asseure's ara al banc dels acusats.
Entre d'altres pràctiques, la fiscalia acusa els processats en el seu escrit d'"entrar en una discoteca amenaçant els porters amb punys americans i barres de ferro", d' "agredir el cambrer i alguns clients" i d' "extorsionar el propietari".
La fiscal Ana Gil, assegura que el grup va nèixer de l'ala més radical dels Boixos Nois i que es va acabar convertint en una "organització criminal".
Segons explica, a canvi de "no tornar a atemorir la clientela", demanaven als amos dels locals "diners" o que "els contractessin com a vigilants".
La fiscalia assegura que era Ricardo Mateo qui dominava la resta, exercint una "estricta disciplina jeràrquica", decidint "quins encàrrecs s'acceptaven" i com es portaven a terme; i castigant qui desobeís les seves ordres.
A més d'extorquir els propietaris de discoteques, la fiscalia assegura que els Casuals es dedicaven a traficar amb droga i que fruit d'aquestes dues activitats van fer-se amb un "enorme capital econòmic" que, en bona part, van dedicar a construir un "gran arsenal d'armes" i a comprar "cotxes de gamma alta".
