L'Audiència Nacional encausa els 22 imputats pel setge al Parlament

El jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco ha signat una interlocutòria on acorda continuar la tramitació de les diligències prèvies del sumari per l'assetjament al Parlament de Catalunya del 15 de juny del 2011, pel que van ser imputades 22 persones. El jutge demana al ministeri fiscal i a la resta de les acusacions que en un termini de deu dies formulin o bé l'escrit d'acusació sol·licitant l'obertura del judici oral, o bé l'arxiu de la causa. Segons Velasco, els 22 imputats poden haver comès un delicte contra les institucions de l'Estat.

Els fets van tenir lloc el 15 de juny del 2011 quan, tal com consta a la interlocutòria, "en un context de protesta social es va convocar un acte de manifestació sota el lema 'Aturem el Parlament. No deixarem que aprovin retallades'" que "pretenia assetjar el recinte ocupant totes les seves entrades". La interlocutòria recull els casos de parlamentaris que "van ser rodejats i increpats per un grup de persones", que van rebre "insults i accions que pretenien crear temor a la seva seguretat personal" i també casos d'agressió.

La investigació posterior va suposar la identificació i imputació de 22 persones que van haver de prestar declaració a l'Audiència Nacional. A la interlocutòria el jutge recorda que la Constitució reconeix el dret de reunió "pacífica" sense necessitat d'autorització prèvia, "però aquest dret té límits" que estan recollits al mateix article 21 de la Carta Magna, que "condiciona les reunions i manifestacions en llocs de trànsit públic a comunicació prèvia a la autoritat, que podrà prohibir-les".

El jutge recorda que el Parlament és una alta institució de l'Estat, i per tant el delicte per podria estar penat amb condemnes d'entre 3 i 5 anys de presó. De fet, el jutge diu que les actituds dels imputats podrien constituir faltes si no fos pel context en què es va produir, i per la suma del "context grupal" amb què es va fer la coacció als diputats, fet que ho converteix en una "acció greu i punible".

Segons Velasco, els 22 imputats haurien pogut cometre un delicte contra les institucions de l'Estat perquè van fer ús de la violència i/o la intimidació per impedir que membres electes del Parlament assistissin a les seves reunions. Aquest delicte està penal al Codi Penal i per tant obliga a impulsar les diligències prèvies i demanar al ministeri fiscal i a les acusacions que es pronunciïn sobre si volen o no anar a judici.