Preocupació per la violència als instituts

Els centres acostumen a resoldre el conflicte expulsant els agressors. Però pediatres i sociòlegs alerten de la necessitat de fer un diagnòstic precoç d'aquests casos, perquè l'expulsió no resol res, al revés, molts cops empitjora el quadre.

Un estudi sobre el comportament de 600 estudiants de 3 instituts de Barcelona revela que en les conductes agressives entre alumnes, més de la meitat dels casos, acaben amb lesió. Les dificultats econòmiques d'algunes famílies accentuen els conflictes i en alguns casos, els menors es veuen abocats a créixer en ambients violents. Els experts en pediatria i sociologia alerten de la necessitat d'actuar urgentment quan es detecten aquests episodis ja que amb una expulsió no es resol el problema.

L'estudi, elaborat sota el paraigües de la Societat Catalana de Pediatria, s'ha fet a partir dels expedients de 600 alumnes de secundària de 3 centres de la capital catalana, que els autors de l'informe no volen identificar. Un 16 per cent dels estudiants han estat sancionats per males conductes. L'autor de l'informe, el sociòleg, Ramon Quilis reconeix que la crisi està accentuat aquests casos, sobretot perquè o bé els pares no són a casa o bé els ànims estan per terra i els nervis a flor de pell. La falta de suport a casa porta els menors al carrer on aprenen el que poden i de vegades busquen el refugi que no troben a casa,en bandes juvenils violentes o grups que els donen una aparent afectivitat.

Prop de la meitat de les males conductes dels estudiants sancionats han estat per no prestar atenció a classe, un 68 per cent per desobediència al professor i un 69 per cent per agressions amb lesió a d'altres companys. Tot i que la majoria de casos són lleus. De tota manera, és la xifra més elevada. El sociòleg Ramon Quilis alerta també de la soledat en la què sovint han de treballar els professors davant d'aquests casos, que en algunes situacions es troben que no tenen eines, ni prou formació.

Quilis proposa estudiar la família, la seva procedència, el seu àmbit social i no esperar que sigui massa tard. Alguns casos ja afloren quan els menors tenen, per exemple, 9 anys però de vegades el silenci d'uns i altres acaba derivant més tard en conflictes a l'adolescència, que van més enllà de les alteracions típiques de la seva edat.