Informe del Parlament en defensa de les declaracions sobiranistes
El Parlament defensa les declaracions sobre el dret a decidir argumentant que es tracta de resolucions estrictament polítiques i que per tant no poden contradir jurídicament la Constitució
(ACN)
L'informe, de 17 pàgines i al qual ha tingut accés la Cadena SER, respon així al presentat per l'advocacia de l'Estat on es considera que la cambra catalana "desafia" la Carta Magna al declarar Catalunya com a subjecte polític i jurídic sobirà per convocar la consulta.
Más información
- El president de Foment planteja la reforma de la Constitució
- Mas admet que ja ha començat a negociar amb Rajoy un nou finançament per Catalunya
- Gordó: "la consulta només serà possible si hi ha un acord amb Madrid"
- Mas crida a l'ordre
- El Govern central creu que la Generalitat prima ara la crisi sobre el sobiranisme
- El Tribunal Constitucional suspèn la declaració sobiranista del Parlament
- Mas veu "insòlita, altament preocupant i decebedora" la decisió del Constitucional
La cambra catalana esgrimeix a través de l'escrit que va enviar la setmana passada que la resolució sobiranista no pot entrar en conflicte jurídic amb la Constitució. L'argument és que "es tracta d'una resolució parlamentària adoptada en l'exercici de la funció d'impuls de l'acció política i de govern" i afegeix que "es tracta d'un instrument propi i típic del dret parlamentari" que té "un contingut que no és jurídic, sinó polític".
En aquest sentit, i "per la seva pròpia naturalesa no és capaç de regular conductes, modificar, ni innovar l'ordenament jurídic" raó per la qual "tampoc pot contradir la Constitució" o el que és el mateix...No té sentit impugnar-lo.
També considera "absurd" deixar les declaracions en suspens perquè no tenen cap efecte.
L'informe diu també que les dues resolucions, la sobiranista i la que emplaça a obrir el diàleg amb Madrid, són vàlides.
A més demana al Tribunal Constitucional que abans de decidir sobre l'admisió a tràmit de la impugnació per part de l'Estat obri un període d'al.legacions perquè el Parlament es pugui pronunciar, tal y com es va fer amb la proposta de l'Estatut d'Euskadi.
