PP i PAR aproven a les Corts aragoneses la llei del "LAPAO"
Concretament es parla de "Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental" La nova llei de llengües preveu que el govern d'Aragó pugui decidir sobre els topònims i noms oficials del territori
Acció de protesta de les Joventuts d'Esquerra Republicana davant les Corts d'Aragó(JERC)
Les Corts d'Aragó han aprovat aquest dijous amb els volts PP i PAR la nova llei de llengües d'aquesta comunitat que passa a anomenar llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental (LAPAO) al català que es parla a la Franja de Ponent, de la mateixa manera que a l'aragonès li dóna el nom de llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca (LAPAPYP).
Más información
El parlament aragonès ha donat el vist-i-plau al Dictamen elaborat per la Comissió d'Educació, Universitat, Cultura i Esports del govern d'Aragó sobre el Projecte de llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó. La nova llei de llengües aragonesa, que un cop en vigor passarà a substituir l'aprovada el 2009 durant el govern del PSOE i que reconeixia l'existència de població catalanoparlant a la Franja, ha rebut en aquest cas els volts favorables del PP i del Partit Aragonès (PAR) i el rebuig de la resta de grups de la cambra, PSOE, Izquierda Unida (IU) i la Chunta Aragonesista (CHA), que han vist com la majoria a la cambra de PP i PAR tombava totes les seves esmenes al text justificant-ho per l'elevat cost que suposarien portar-les a terme.
Amb l'aprovació d'aquesta normativa, el govern aragonès del PP dóna compliment al seu compromís electoral de substituir la llei de llengües aprovada en l'anterior legislatura. El PP ha defensat durant el ple que la nova llei de llengües busca "protegir i obligar l'administració les llengües i modalitats lingüístiques" que, segons el PP només usen un 5% de la població, perquè les foranes ja tenen els seus propis organismes", segons ha defensat la popular Maria José Ferrando. També ha dit que la nova normativa lingüística de la comunitat "vol evitar imposicions", així com evitar un "malbaratament" econòmic que suposaria atendre les esmenes de PSOE, CHA i IU i, també, "frenar els anhels expansionistes d'ERC".
Per la seva part, Maria Herrero, del PAR, ha defensat que la llei "és bona per Aragó" i que "és summament respectuosa amb les diferents realitats lingüístiques d'Aragó". Així, ha remarcat que "no va en contra ningú, ni del català, ni del valencià ni del mallorquí" i s'ha preguntat perquè s'anomena valencià a la llengua que es parla al País Valencià. "No volem imposar res a altres comunitats", ha manifestat, tot demanant "el mateix respecte des de fora i dins de la comunitat", després de la polèmica pública que s'ha generat els darrers dies sobre el tema, que ha qualificat "d'irresponsabilitat". Herrero ha volgut deixar clar que "la llei no parla de LAPAO ni de LALAPYP com a Espanya no es parla de LE" si no de "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental" i de "llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca".
Un dels punts de la llei que ha generat més controvèrsia és la denominació de LAPAO que la normativa passa a donar a la llengua catalana que es parla en aquesta comunitat, de la mateixa manera que LAPAPYP a l'aragonès, fet que ha rebut moltes crítiques dels grups de l'oposició davant aquest "insult a la intel·ligència dels aragonesos i al major ridícul" que ha posat la comunitat dos dies com a trending topic a les xarxes socials, segons ha remarcat Maria Teresa Pérez del PSOE, qui també ha denunciat la manca de rigor científic i acadèmic de la llei, aspectes en què també han coincidit CHA i IU.
En representació de la CHA, Nieves Ibeas, que ha iniciat la seva intervenció en català i aragonès, ha qualificat la jornada com a "dia trist" per Aragó i ha denunciat que la llei "vulnera els drets dels parlants del català i de l'aragonès" en aquesta comunitat i ha advertit que l'aragonès sense protecció "morirà" ja que si no és el govern d'Aragó qui vetlla per la seva supervivència "ningú ho farà". Adolfo Barreda, d'IU, ha advertit que la llei de llengües "converteix en clandestines realitats lingüístiques de l'Aragó" com són el català i l'aragonès tot i assegurar que la gent les continuarà parlant gràcies al treball que porten a terme entitats i institucions del territori.
