El Govern proposa als partits esmenar la llei Wert perquè el català segueixi sent vehicular

El Govern ha proposat als partits que donen suport a la immersió lingüística un seguit d'esmenes a la LOMCE per assegurar, entre altres coses, que la llengua catalana sigui sent la vehicular en l'ensenyament obligatori, com marquen l'Estatut i la LEC. Els tècnics del Departament d'Educació han redactat un seguit d'esmenes que han traslladat als partits presents a la cimera que aquest dimarts celebren al Palau de la Generalitat per lluitar contra la 'llei Wert', per tal que siguin defensades, amb possibles modificacions, conjuntament a Madrid. A més, la Generalitat vol seguir fixant el 45% del currículum de les assignatures, com fins ara, cosa que la LOMCE no garanteix.

En general, les esmenes proposades pel Govern simplifiquen l'articulat de la LOMCE, preveuen molta més participació de les direccions escolars i de les autonomies, treu pes a les avaluacions a final de cicle i inclou menys complexitat en la tria d'assignatures optatives a Secundària.

Mentre que l'actual disposició addicional 38 de la proposta del govern espanyol, que tracta sobre les llengües vehiculars, té sis articles, un dels quals molt desenvolupat, la proposta de la Generalitat és molt més curta i simple: les comunitats amb llengua pròpia garantiran el ple coneixement de les dues llengües al final de l'ensenyament obligatori, i en el cas d'utilitzar la llengua pròpia com a vehicular "s'atendrà a allò previst en els respectius Estatuts d'Autonomia i lleis d'educació". Aquesta última referència significa tenir com a marc regulador la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), que preveu que el català sigui la llengua "normalment emprada com a vehicular" i que els alumnes no siguin separats en centres ni classes diferents per raons lingüístiques.

Sobre la determinació del currículum educatiu, la LOMCE dóna amplis marges al govern estatal per determinar els objectius, continguts, els criteris d'avaluació i les característiques de les proves d'avaluació, entre altres. En canvi, deixa a les autonomies completar els continguts de les matèries troncals, els continguts de les matèries optatives, fixar els horaris amb alguns límits i completar alguns criteris d'avaluació.

En canvi, la Generalitat proposa seguir establint el 45% del currículum de les assignatures, com fins ara, en tots els cursos, cosa que el ministre Wert només vol permetre al segon cicle d'Educació Infantil, als ensenyaments artístics, d'idiomes i esportius, i a FP.

El govern espanyol proposa que el quart curs de l'Educació Secundària sigui preparatori per a FP o batxillerat. A més, ofereix múltiples opcions per cursar unes matèries troncals entre primer i segon, i unes altres a tercer.

En canvi, la Generalitat simplifica bastant la proposta del Ministeri, ja que només a tercer curs d'ESO els alumnes podran triar entre unes matemàtiques més teòriques i unes altres més aplicades, sense que això obligui a l'alumne a triar un itinerari concret. El quart curs serà més aviat orientador i les assignatures obligatòries són educació física, català i castellà, matemàtiques (aplicades o teòriques) i llengua estrangera.

De la resta d'assignatures, els alumnes hauran de triar-ne tres entre biologia, geografia i història, art, física i química, llatí, música, empresa i tecnologies de la comunicació, a més d'una optativa que haurà d'incloure una segona llengua estrangera i que proposaran les autonomies.

Sobre l'avaluació i promoció de curs, el govern espanyol proposa que els alumnes no puguin passar de curs amb tres o més assignatures suspeses, si no concorren diverses condicions excepcionals. En acabar 4t d'ESO, només els alumnes que hagin superat totes les assignatures, amb un màxim de dues suspeses, podran presentar-se a l'avaluació final per obtenir el títol i passar a Batxillerat o FP, una prova que serà fixada pel Ministeri.

La promoció de curs, la Generalitat proposa que sigui el claustre de professors qui tingui la decisió "atenent a la consecució de les competències bàsiques i als objectius de l'etapa". A més, serien les autonomies qui "regularan" les actuacions de l'equip docent responsable de l'avaluació". En acabar l'ensenyament obligatori, la prova d'avaluació serà competència de les autonomies i tindrà caràcter "formatiu i orientador" pel centre, les famílies i la comunitat educativa".

En general, el govern català proposa que l'avaluació sigui orientativa, però no limitadora per passar de curs o per fer un rànking d'escoles. També proposa que l'Institut Nacional d'Avaluació Educativa estatal es coordini amb les autonomies i consulti els criteris d'avaluació.