Front comú al Congrés contra la llei Wert
El govern aconsegueix el suport dels partits d'esquerra per defensar la immersió lingüística i les competències de la Generalitat en matèria educativa. PSC i Iniciativa reclamen més compromís d' Artur Mas per aturar les retallades i els aspectes més ideològics de la normativa del govern del PP
(ACN)
El Ministre d'educació assegura que es mirarà "amb calma" el document pactat ahir a la cimera però d'entrada considera que "no s'ajusta a la jerarquia normativa"
La Generalitat vol arribar fins el final per evitar que la LOMCE anul·li el model d'immersió lingüística i alhora envaeixi les seves competències. Això passa per a fer un front comú al Congrés de diputats per esmenar la llei mentre es tramitat i per portar-la al Tribunal Constitucional si el Partit Popular fa valdre la seva majoria absoluta per aprovar-la tal i com està ara. Els partits s'emplacen a continuar treballant a partir del document d'esmenes que ahir va presentar el govern i es reserven la decisió de si les presenten conjuntament o per separat. La consellera, Irene Rigau, ara per ara evita parlar explícitament d'insubmissió a la llei perquè considera que abans s'han d'esgotar totes les altres possibilitats.
L'acord en matèria de llengua i competències no es va traslladar a altres aspectes. PSC i Iniciativa reclamen al govern la mateixa bel·ligerància per lluitar contra les retallades i aquells aspectes considerats més "ideològics" de la llei, com ara la religió o el concert amb escoles privades que segreguen per sexe.
Fins i tot, el PSC ha anunciat que aquest matí entrarà al registre del Parlament dues esmenes per corregir la Llei Catalana d'educació -aprovada durant el govern tripartit i amb un socialista a la conselleria d'educació. Els seu líder, Pere Navarro, ho justificava perquè "la LEC no obliga a concertar amb escoles que discriminen per gènere, però veiem que aquest govern ho aplica. I volem que la llei ho prohibeixi".
Les esmenes que el govern proposa a la LOMCE són que el currículum dels alumnes catalans quedi tal i com està ara, amb un 45 pe cent de continguts determinats per la Generalitat i un 55 per cent pel Ministeri; que no s'hagi de triar entre Batxillerat o FP al final de tercer d'ESO, sinó a 4t com fins ara i que tampoc hi hagi dos títols d'ESO diferents segons la via escollida. Pel que fa a la llengua, l'apartat de la LOMCE que més polèmica ha aixecat a Catalunya, res d'escoles en castellà i escoles en català. El redactat que els grups catalans tramitaran com a esmena diu que "les comunitats autònomes amb llengua cooficial garantiran" que els alumnes dominen totes dues llengües en acabar l'etapa obligatòria.
Pel que fa a l'ús de la llengua pròpia o cooficial com a vehicular "s'atendrà al que està previst en el seu Estatut i llei d'educació". Dos textos que en el cas de Catalunya blinden el model d'immersió lingüística.
Sobre aquest últim punt, el Ministre d'educació José Ignacio Wert ja ha dit aquest matí que no li agrada la contraproposta catalana perquè entén que "no s'ajusta a la jerarquia normativa" ni "respecta les competències de l'Estat pel que fa a legislació bàsica"
