Gran concert de Muse a Barcelona

Era l'única parada del grup britànic a Espanya, i ignoro la factura que han gastat en els altres concerts de la gira de The 2nd Law, el seu últim disc, però a Barcelona, ??Bellamy & cia. ho van donar tot.

Van arrencar amb Supremacy enmig d'una pirotècnia espectacular (més pròpia d'un final de concert que d'un inici) que servia de declaració d'intencions: la banda posava tota la carn a la graella sense concessions i el públic bullia com si fos la fi del món i els fans ho haguessin estat esperant molt de temps.

No s'entén com ahir no es va col.lapsar cap central elèctrica de Barcelona. No serà perquè els britànics no van posar decibels i llum a l'actuació. L'últim disc de la banda és més crític i enganxat a l'actualitat que la resta, i això es va notar amb una de les primeres cançons que van ressonar a Montjuïc: Panic Station, acompanyada a les pantalles gegants de diverses paròdies de líders mundials (Obama, Merkel, Putin i fins i tot Rajoy) ballant al ritme d'aquest corrosiu tema. Al marge del faraònic desplegament visual, el grup va tirar també de la performance per acabar d'embolicar el seu show: destaca l'aparició d'una actriu disfressada d'executiva que va acabar bevent gasolina a doll d'una mànega que va sortir enmig de l'escenari. La mateixa actriu, poc després, va volar sobre Barcelona fent acrobàcies sota una al·lucinant bombeta gegant que va recórrer l'estadi.

Un altre dels moments de la nit va ser quan el baixista del grup, Christopher Wolstenholme, va agafar una harmònica i va emular Charles Bronson amb el brillant Man with harmonica que Ennio Morricone va esculpir per a "Once upon the time in the West", de Sergio Leone. Aquest inquietant tema va servir per acomiadar un actor disfressat de banquer que, poc abans, mentre la banda tocava una altra de les cançons crítiques del seu últim disc, havia irromput en l'escenari sota una pluja de bitllets. L'actor-brocker-financer havia caigut "mort" en una de les puntes del colossal escenari que va muntar el grup a Barcelona.

Al llarg de la nit, van sonar molts hits i Madness, de l'últim disc, no va faltar. Van concedir també, entre altres, Time is running out (el més corejat amb diferència) i el sublim Knights of Cydonia (Anglaterra d'estudiar seriosament canviar el seu himne oficial per aquest), encara que, es van deixar Apocalipse please i Butterflies and Hurricanes. Va estar molt bé el moment en què a les pantalles de l'estadi va aparèixer una ruleta de casino amb una boleta rodant entre diversos títols de cançons. La "sort" va fer aturar la bola a la casella de Stockholm syndrome just al costat de New born, que per desil · lusió d'alguna espectadora que la va reclamar, no va sonar. Va tancar un concert apoteòsic la brillant Starlight, un dels hits de Black holes and revelations, amb un públic entregadíssim.

En resum, dues hores i quart de concert, pirotècnia visual (literal) i un so brillant, molt nítid malgrat l'amplitud de l'estadi que col · loquen merescudament a Muse al top ten mundial de les bandes musicals. 40.000 persones, les que ahir van omplir l'Olímpic, poden donar fe.