La crisi no fa que marxin els immigrants
La població estrangera es manté a Catalunya, malgrat la crisi econòmica. El retorn d'immigrants als seus països d'origen per manca de treball és pràcticament testimonial, segons conclou un estudi de la Càtedra Repsol de Competitivitat i Desenvolupament Regional de la Universitat de Lleida
La població estrangera resident a Catalunya, que es va multiplicar per cinc entre 2000 i 2008, s'ha mantingut força estable fins a l'actualitat malgrat la crisi econòmica i l'atur. Les dades estadístiques contradiuen algunes previsions, ja que tot i la manca de feina els retorns als països d'origen han estat testimonials. Si fa 13 anys els ciutadans d'origen forà representaven un 2,9% dels padrons, ara aquesta xifra ha pujat fins el 15,3% (1.154.477 persones). Des del 2010 s'ha registrat una lleugera davallada que la recerca de la UdL atribueix en part a les nacionalitzacions
Más información
- CCOO demana més sensibilitat per als immigrants
- Cal ajut humanitari urgent a Barcelona
- Les associacions d'immigrants veuen amb bons ulls les mesures sanitàries preses per la Generalitat
- SOS Racisme ha atès en els últims 15 anys més de 6 mil persones víctimes del racisme i la xenofòbia a Catalunya
- Esclaus al segle XXI
- Catalunya perd 30.000 habitants en el primer semestre
L'estudi també revela que la distribució de la població estrangera segons la seua procedència mostra diferències importants per comarques. El Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental són les úniques comarques on els llatinoamericans són majoria. A la resta de Catalunya, ho són els ciutadans d'origen africà i europeu. Els africans tenen major presència en les comarques més poblades com el Gironès (9,2%), el Baix Empordà (9,1%) i Osona (8,5%). En canvi, els europeus es concentren a les menys poblades: Segarra (15,7%), Montsià (14,2%), Alt Empordà (12,4%) Terra Alta (11,4%) i Baix Ebre (11,3%).
Lleida en detall
A Lleida, la població immigrant representa el 18 coma 4 per cent del total, 3 punts més que la mitjana catalana. És una xifra que des del 2010 ha registrat una petita disminució, que aquest informe atribueix, en part, a les nacionalitzacions. Dos nacionalitats, marroquins i romanesos, sumen pràcticament el 50 per cent dels estrangers a Lleida. Els africans destaquen en capitals de comarca com Cervera, Tàrrega o Solsona.
Els experts de la UdL assenyalen que com més petita és l'àrea, les concentracions de determinats grups tendeixen a ser més grans. També s'observa una elevada presència de nacionalitats poc presents a Espanya, per exemple Lleida acull l'11 per cent dels egipcis i una xifra similar de guineans.
L'entorn de l'eix de l'autovia A-2 concentra els valors més alts de població nouvinguda, especialment la ciutat de Lleida i Mollerussa. La Segarra, amb Guissona al capdavant, marca el valor més alt d'immigració de la demarcació lleidatana. La segueixen el Segrià i el Pla d'Urgell, i l'Urgell, amb valors pròxims al 20 per cent. La Val d'Aran també té un percentatge de població estrangera similar per la influència dels francesos residents. Les comarques amb menys presència de població estrangera són l'Alt Urgell, les Garrigues, i encara menor a la Noguera, el Solsonès i el sud del Pallars.