La ràdio del genocidi
L'obra "Hate Radio" recrea les emissions de RTML, la ràdio que va alimentar l'odi contra els tutsis en el genocidi de Ruanda el 1994 . Fins al 19 de Juliol a Teatre Lliure dins del Grec
L'obra "Hate Radio", que es pot veure al Teatre Lliure, dins del Grec, fins avui(JOSEP AZNAR)
Comencem veient projeccions en vídeo d'entrevistes als supervivents. No entenen que veïns i amics es convertissin en assassins. Al principi, convidaven als qui tenien opinions radicals als grups de debat de la universitat. El que deien feia por, però eren només paraules. Paraules com les que se sentien a la ràdio més popular del país.
Els qui coneixen el cas diuen que per impedir el genocidi a Ruanda, aturar les emissions de la ràdio RTLM podria haver estat una bona manera de començar.
A l'entrada del teatre ens han entregat uns auriculars i un transistor. Seguirem tota l'obra, que recrea un estudi de ràdio, a través d'una emissió radiofònica real al 90.1 de la fm.
La RTML (Ràdio Lliure dels Mil Turons) de Ruanda programa música alegre. Es defineixen com la ràdio de la simpatia, la veu del poble, la ràdio de la veritat. Reinterpreten la Història per mostrar els hutus com a víctimes dels tutsi. Posen cançons que ofenen els hutus, l'odi va creixent.
Más información
La ràdio llença missatges per deshumanitzar els tutsis, els anomena escarabats, gossos. La radicalització va augmentant. El 6 d'abril del 94 l'avió del president ruandès és abatut. Suposa el tret de sortida pel genocidi, la ràdio anima a la població a passar a l'acció.
Tothom escoltava la RTML, va ser la veu del genocidi. Les milices hutus rebien ordres i els tutsis l'escoltaven per saber quines accions es produirien.
Els locutors de ràdio expliquen els assassinats rient . El més perturbador és veure que els qui animen cap el genocidi, canten, ballen, duen samarretes de Nelson Mandela i es justifiquen creient que fan justícia.
Argumenten que la resistència francesa també matava col.laboracionistes, comparen els de l'altre bàndol amb Hitler i són ells qui acaben repetint atrocitats.
Els locutors llegeixen el nom de 40 tutsis morts amb l'alegria de qui retransmet un partit de futbol i celebra un gol. Passen a la informació esportiva, com si res. Indurain guanyava el Tour, més música pop i es torna a animar a l'extermini.
Els oients truquen a la ràdio i denuncien on s'amaguen els hutus, els escarabats, perquè les milícies els matin. Truca un nen d'11 anys per delatar un grup de tutsis. Un altre de 8 també va trucar a la ràdio preguntant si ja era prou gran per matar tutsis, li van dir que tothom podia fer-ho. En 100 dies ,d'abril a juny, es produeix l'assassinat d'un milió de persones de la minoria tutsi i milers d'hutus moderats .
La presentadora de la ràdio RTML, Valérie Beremiki, actualment és a la presó, complint una condemna de cadena perpètua. Els altres dos locutors que van tenir un paper rellevant, van fugir.
L'obra està interpretada de manera molt versemblant per tres actors d'origen ruandès i un d'origen belga. Actors amb històries personals relacionades amb els fets que es representen, fins al punt que alguns d'ells van perdre familiars durant el genocidi.
En una projecció de vídeo, veiem el testimoni d'un home que va sobreviure fent-se passar per mort, sota una muntanya de cossos sense vida. Després del genocidi va anar a veure l'execució dels criminals de guerra en un estadi ple de gent, alguns celebraven la mort dels assassins. Allà va entendre que la pena mort no compensa el dolor, sentia pels assassins allò que no hagués volgut sentir mai; compassió.
L'obra és un Projecte de l'IIPM (Institut Internacional del crim polític) amb seu a Berlín i Zuric que reconstrueix fets històrics. Els últims dies del dictador romanès Ceausescu o els judicis polítics contra les activistes Pussy Riot, empresonades a Rússia són dos dels temes que han portat a escena.
L'obra "Hate Radio" està feta en col.laboració amb el Tribunal Penal Internacional per a Ruanda i acaba amb una frase contundent: "Si hem tingut un genocidi, en vindran més" Una frase que serveix d'advertiment davant el perill de les escalades d'odi i que va provocar un silenci glaçat entre el públic.
