Iodur de plata, sí, o, iodur de plata, no?

Hi ha organitzacions agràries que advoquen per tornar a utilitzar els cremadors de iodur de plata, com a sistema de lluita contra la pedra, mentre que Agricultura defensa les malles i les assegurances. El debat tot just comença.

Uns diuen que minoren l'energia de les tempestes i per tant, la pedra que cau es de dimensions mes reduïdes, altres, sobretot els ecologistes o pagesos de secà, afirmen que el que fan es escampar la tempesta i per tant la pluja. El sistema de malles o xarxes antipedra és l'únic que evita al cent per cent el mal d'una pedregada. Però amb els temps que corren i sense finançament de l'administració, qui pot fer front a una inversió que suposa 15 mil euros per hectàrea? Pere Roqué d'Asaja: "i als ecologistes, que ens toquen la bartola amb els efectes del iodur de plata, dir-los hi que el primer que defensa la terra és el pagès".

Pedra de major dimensions

El cert és que la pedra que cau, cada cop, en els darrers anys és més grossa. Maite Torà, tècnica de l'ADV terres de Ponent. "la pedra és molt més gran; abans potser era com una cirera o nou, i de manera extraordinària,i, ara és com pilotes de tenis".

I des d'Afrucat, Manel Simon analitza les conseqüències de les darreres 4 pedregades per al sector fruiter: "100 milions de kilos de fruita feta malbé i un 10 per cent de la quota dels mercats", i afegeix, "qui diu que els iodur de plata fa que no pogui? Cal un debat seriós". A les quotes de mercat i la fruita perduda, afegir-hi també els 2 mil temporers més que s'han deixat de contractar.

El sector cerealístic de secà s'ho mira atentament. Qui els garanteix que els cremadors no escampin la pluja que és el seu futur? "De llegendes urbanes se n'ha sentit moltes", diu des de la FCAC, Ramon Sarroca, que afirma que abans quan s'utilitzaven els cremadors havia vist gent d'un mateix poble enfrontada.Afirma que es pronunciaran quan s'hagin recollit tots els informes i explicat les avantatges i els inconvenients.

Obrir el debat amb informes científics

La Diputació de Lleida amb el seu president Joan Reñé al capdavant, pren la bandera de liderar el debat. Recopilarà a través de l'ADV Terres de Ponent tots els informes científics de pes, a favor i en contra, de tornar a implantar cremadors de iodur de plata, que el departament d'Agricultura, en època del tripartit, va deixar de finançar.

El seu president, Joan Reñé: ""No ens podem permetre el luxe de deixar d'explorar noves alternatives complementàries de protecció activa", ha dit Reñé després de referir-se a les assegurances i a les malles. El Departament d'Agricultura amb Pelegrí, sembla no estar pel iodur de plata, i defensa les inversions en xarxes antipedra i en assegurances. El debat tot just comença.