Llegenda Knopfler

Mark Knopfler ha tornat a visitar-nos 3 anys després de la gira del disc "Get Lucky". El concert d'ahir a Barcelona va ser el primer de la gira espanyola. Feia setmanes que les entrades estaven esgotades i als voltants del Poble Espanyol s'oferien en revenda per 80 euros.

Amb la puntualitat que el caracteritza Knopfler va començar el concert passats 6 minuts de les 10 de la nit i ho va fer amb l'energia de " What it is" on destaca l'arranjament del violí de John McCusker molt present durant tot el concert.

Després va arribar el torn de les cançons del seu últim disc, el vuitè en solitari. Primer va oferir "Corned Beef" seguit del tema "Privateering", que dóna títol el disc , on Knopfler va treure la guitarra acústica i la bateria va sonar amb força per fer pujar els biorritmes del públic. Amb "Hill Farmer's Blues" la guitarra del mestre Knopfler destacava per sobre d'una banda molt compacta. La veu envolvent de Knopfler a "I Dug Up a Diamond" omplia el recinte i la percussió marcava un ritme gairebé de reggae.

Tornant a "Privateering" sonaven els acords de rock and roll de "I used to Could" un cançó que podria haver format part de l'etapa de Dire Straits.

Entre el públic algú va mostrar la seva inquietud per si la majoria del concert seria amb cançons de l'últim disc. En aquell moment sonava una delicada intro de teclat que el públic va identificar de seguida, era "Romeo and Juliet". Durant la cançó knopfler va passar de la mítica Steel Guitar a un punteig amb guitarra elèctrica molt delicat, emocionant sense exhibir-se.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

El públic de Mark Knopfler sap que no va a veure focs artificials ni un show d'energia física sinó que busca bona música. Es tracta repertori que, lluny de sorpreses, ha anat seguint de manera força ordenada en els concerts de la seva gira amb uns canvis mínims. A Barcelona vem poder sentir el tema "Song for Sonny Liston" una cançó que no ha sonat en tots els concerts, ja que en altres llocs ha alternat amb "Hawl Away" o "Gator Blood".

També van sonar "Postcards from Paraguay" i "Marble Town" on vem escoltar el violí dialogant amb la resta d'instruments de la banda, a la guitarra de Mark knopfler s'hi va afegir una brillant flauta travessera en un crescendo de música celta molt aplaudit.

Després de "Speedway at Nazareth" quan portàvem una hora i mitja de concert arribava el moment de l'apoteosi. Només amb els primers compassos de Telgraph Road se sentien els aplaudiments del públic marcant el ritme. La cançó sonava despullada de tot artifici i novament hi va haver el canvi de guitarra, de la steel guitart es va passar a l'elèctrica i Knopfler i aconseguia que més d'un espectador notés que un calfred d'emoció li pujava per l'esquena. Un d'aquells moments que justifica tot un concert.

Knopfler i la banda es van retirar i va arribar el moment dels bisos. Amb "So far away" El Poble Espanyol es va enfonsar, els crits del públic apagaven la veu de mark Knopfler i és que és d'aquelles cançons que és impossible no corejar.

La banda va simular que se n'anava i el públic va corejar el clàssic "oe, oe,oe" que va ser acompanyat per la guitarra de Knopfler. El concert va acabar amb una demostració de talent amb aquella catedral anomenada "Going Home" el tema de la pel.lícula Local Hero interpretada de manera magistral. Als seus 61 anys el guitarrista escocès continua demostrant per què és una llegenda del rock.