Més denúncies per estafes a través d'Internet

Augmenten les denúncies per estafes a través d'Internet. És el tipus de delicte que més feina dóna actualment a la unitat central de delictes informàtics dels Mossos d'Esquadra, que sovint es troba amb dificultats per perseguir-ho per dos motius: perquè els servidors estan ubicats en d'altres països i perquè els jutges només actuen amb contundència quan les estafes superen els 50.000 euros.

Et compres un cotxe i al final no hi ha ni cotxe, ni pàgina web que l'anunciava, llogues un apartament i quan arribes amb il.lusió a l'adreça que t'han donat resulta que hi ha un solar, o un edifici d'oficines. O portals que venen entrades per algun partit o espectacle i que acaben sent falses. Són només algunes de les principals estafes que les víctimes denuncien als mossos. Molts han estat també estafats a través del sistema del gir postal. Vols comprar alguna cosa per internet, i et demanen que vagis a correus i facis una transferència per demostrar la solvència. Després algú amb documents falsificats va a recollir els diners i et quedes sense euros i sense allò que volies comprar perquè mai t'ho envien.

El sotsinspector en cap de la Unitat Central de delictes informàtics, Ruben Mora ha assegurat en declaracions a la Cadena SER que cada cop més hi ha oportunistes, que amb un manual i pocs coneixements són capaços de muntar negocis fraudulents i estafar desenes de víctimes: "El crim organitzat que era el principal autor a les xarxes a internet està quedant més en un segon terme perquè avui en dia qualsevol ciutadà que vol cometre un delicte té manuals, té enginys i més capacitat per fer-ho que abans. No fa falta ser més gent o tenir una visió internacional, es pot fer de forma més local, més nacional".

Investigar-ho no és fàcil sobretot perquè sovint són casos molt inviduals amb quantitats estafades petites. A més, en alguns casos, els servidors de les pàgines falses estan allotjats en altres països i les empreses s'acullen a la seva legislació per evitar donar accés als continguts o a les dades. Aconseguir que un jutge els doni l'ordre per poder arribar fins a la IP de l'estafador és difícil perquè la llei de conservació de dades és estricte: "Una estafa que es pugui considerar un delicte greu ha de superar els 50.000 euros, la llei diu que el manament judicial s'ha de donar per la persecució de delictes greus i per tant, una estafa de 150 o 600 euros no es considera un delicte greu".

Un informe de la fiscalia especial per a delictes informàtics de l'any 2011, l'últim disponible, ja advertia que un 64 per cent dels procediments oberts eren per estafes a internet i destacava la dificultat de perseguir els autors, en casos, com per exemple, portals a internet de subhastes d'objectes nous o de segona mà, on l'estafa no supera els 400 euros, les víctimes estan disperses pel territori i costa detectar una connexió entre elles per tal que el valor de l'estafa que se'ls imputi pugui ser més elevada.

El Conseller d'Interior, Ramon Espadaler va dir el mes de juny durant la inauguració de l'Escola d'Estiu de l'Institut de Seguretat Pública que hi ha hagut un creixement del 800% de denúncies per delictes informàtics entre l'any 2008 i el 2012. L'any passat, els mossos van recollir prop de 8.000 denúncies per diferents tipologies de fets il.lícits a la xarxa.

Els mossos no detallen les dades de denúncies que han rebut sobre estafes. De les que investiga la Unitat Central de delictes informàtics de mossos, aquest és el tipus que ocupa el major volum. Segons el seu cap això s'explica també perquè les asseguradores o entitats bancàries requereixen denúncia per recuperar els diners.