"He dormit en caixers, i ara no em fa vergonya reconèixer-ho"

"Et trobes en una situació molt difícil, perquè jo no he robat mai a ningú, però quan et trobes així és una situació molt complicada, s'ha de reconèixer" Ho diu en Curro, nascut a Guimaraes, a Portugal, ara fa 63 anys. Va venir a Lleida i es va quedar sense feina. Es va trobar al carrer fins que va entrar en un dels 3 pisos que l'ajuntament de Lleida té per aquestes persones que busquen una segona oportunitat. Actualment la Paeria té 18 usuaris en aquests habitages d'inclusió social.

En curro va venir a treballar, i pocs mesos després es va trobar al carrer. El pare se li va morir i es va fer mal a la cama. La vida al carrer es convertia en monotonia. Ell va fer un pas endavant fent el primer que s'ha de fer: reconèixer el problema. Una cosa que costa de fer, ja que "per fer això cal tenir un suport molt gran, ja que si no, no pots, perquè ho he hagut de suar. Avui en dia la cosa està difícil, ara ja em toca passejar, visc amb un company i no ens falta de res". Actualment l'Ajuntament de Lleida destina uns 111.000 euros en aquests pisos socials, un 6.000 euros per persona i any.

En Curro va estar un any en aquest pisos, però hi ha gent que pot ser-hi fins a 3. El 75 per cent de les 86 persones que han passat per aquests pisos, aconsegueixen els objectius, però hi ha un 25 per cent, que no arriba a l'últim pas de la reinserció.