"Perseguits i salvats", el pas dels jueus pel Pirineu lleidatà

Entre el 1940 i el 1944, 80.000 persones van passar pel Pirineu per fugir de l'horror nazi que envaïa tota Europa durant al segona guerra mundial. D'aquests, 20 mil van passar per les muntanyes de Lleida, i allí van trobar la implicació de molts veïns de la zona, com va ser el cas de la població de Tavascan, al Pallars Sobirà. "Perseguits i salvats" són les 4 rutes pirinenques, per 5 comarques, que volen escenificar l'èxode provocat per la barbàrie.

"Del 12 al 15 de novembre del 43, els últims que deurien passar, va ser molt curiós perquè anaven carregats amb pans". Ho explica emocionat en Lluís Colomer, ex alcalde de Tavascan. Recorda com si fos ahir l'escena i només tenia 8 anys. Són els últims en baixar de les muntanyes. Durant la segona guerra mundial, molts ciutadans, sobretot jueus, que havien fugit dels seus països van veure com a única sortida escapar pels Pirineus a la península ibèrica per intentar marxar d'Europa. Camins de sorra i fred, sota la vigilància de la guàrdia Civil. La Rosario Gironi, una àvia de Tavascan, ho recorda amb por i diu amb un somriure que només pot donar la veterania "sí que n'hi tenia sí! només de veure'ls amb el barret que portaven, ja en tenia prou".

Malgrat temors, les relacions entre veïns i fugitius eren bén intenses: al poble es recorda la visita d'un home, anys després, per agraïr que hores després de nèixer a les muntanyes, en plena fugida de sa mare, i mentre es debatia entre la vida i la mort, fòssin atesos pels veïns de Tavascan. Francesc Gómez treballa a l'ajuntament i explica que els més grans diuen que " va venir una persona jueva aquí per agraïr que avui estigués viu, pel fet que aquí els acollís una família i els lliurés d'una mort certa, a dalt als llacs".

Camins vigilats, però no totes les autoritats feien detencions. En Ricard Farrús ha escoltat històries del padrí sobre la benemèrita ajudant a aquesta gent. Apunta que "les portava la Guàrdia Civil, i els portava destrossats, gelats i molt fets pols". La majoria dels policies, però, feia la feina requerida i famílies senceres eren enxampades per aquestes rutes clandestines. L'Elena Serrado recorda que a la tasca dels seus pares eren atesos un cop agafats i els seus records són molt clars, assenyala, sobretot explica que "nosaltres, com era la casa que feia una mica de menjar, feiem foc a terra, la gent venia amb fred i s'escalfaven, i alguna cosa els hi feiem de menjar, pobre gent. I després, la Guàrdia Civil els portava a la presó de Sort". D'allà, segons els veïns, no se sabia cap on anaven i què passava, però el cert és que molts morien o eren retornats a França i transportats a camps de concentració.

Rutes pel record

Fets com aquests han marcat la gent, i també la història dels pobles del Pirineu. Tot plegat fa que aquestes rutes es vulguin convertir en punt de referència turístico-cultural per als ciutadans israelians, que suposen un 5 per cent dels turistes estrangers que passen cada any per les terres de Lleida. Serà a partir de l'estiu vinent que la Cerdanya, l'Aran, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell i l'Alta Ribagorça acolliran aquestes rutes, que passaran per camins i punts d'interès d'aquella època.