L'espoli del Palau, un pacte criminal estable

La fiscalia també planteja el decomís a Convergència Democràtica de més de 6 milions i mig d'euros

El fiscal considera que Convergència es va finançar il·legalment a través d'"un pacte criminal estable" a tres bandes, diu directament Emilio Sanchez Ulled en el seu escrit: una pota del pacte era el Palau, i els dos exresponsables Fèlix Millet i Jordi Montull, l'altre la constructora Ferrovial i la tercera, Convergència Democràtica.

La fiscalia considera que aquest "acord criminal" es va mantenir "9 anys, entre 2000 i 2009", en els quals Convergència hauria rebut "més de 6,6 milions d'euros", en bona part un "peatge" que li va pagar Ferrovial per garantir-se adjudicacions en obra pública.

L'arquitectura dels "peatges"

Segons Ulled, els pagaments de Ferrovial a Convergència es "vestien" com a patrocinis al Palau, els màxims exresponsables del qual, Millet i Montull, es van convertir en un fil "conductor".

Ulled vol que Convergència torni fins l'últim cèntim dels 6,6 milions rebuts en aquestes suposades comissions que equivaldrien al "4 per cent del valor de l'adjudicació". Més de la meitat "un 2,5 per cent" anava al partit, i la resta per Fèlix Millet i Jordi Montull.

El fiscal considera que la trama podría haver implicat "alts càrrecs" de la formació però reconeix que no s'han pogut identificar. Els únics a qui posa nom i cara són a l'extresorer Daniel Osácar, per qui demana 7 anys de presó, i l'exdiputat Jaume Camps, per qui en vol un i mig i una multa de 10 milions d'euros.

La fiscalia diu que l'entremat era "relativament senzill, però institucionalment demolidor". Els pagaments es feien per tres vies: "entregues de diners directes a l'extresorer", "falsos convenis de col·laboració" amb la Fundació Trias Fargas o pagant amb diners del palau "empreses proveïdores de Convergència".

Els "depredadors" Fèlix Millet i Jordi Montull

El fiscal anticorrupció demana 27 anys i mig pels dos saquejadors confessos del Palau de la Música, de qui diu que feien gala, d'una "soltesa depredadora".

Millet i Montull, diu el fiscal, es van omplir "unes amplíssimes butxaques" amb diners del Palau de la Música.

Segons el fiscal, amb diners del Palau, Millet es va pagar "suntuoses" obres a casa seva, o la boda de la filla. Però també es van apropiar dels fons de la institució d'una manera més directa, via "xecs al portador". I atenció a la picada de cresta a les entitats bancaries de qui el fiscal es queixa que no hagin sabut localitzar "el rastre d'aquests diners tot i l'elevat import de les transaccions".

De fet, Ulled reconeix que Millet i Montull van espoliar 18 milions d'euros a la institució, dels quals només se n'han localitzat la meitat.

Segons el ministeri públic, Millet i Montull no haguessin pogut perpetrar l'espoli, però, sense que dues persones fessin la vista grossa: l'exdirectora Rosa Garicano i l'exresponsable financera Gemma Montull per qui es demana 26 i 9 anys, respectivament.

Totes dues, diu el fiscal, van "amparar" el saqueig amb la seva "passivitat" i a canvi de "quantioses recompenses econòmiques".

Convergència defensa l'extresorer

Tot i la pena de presó de 7 anys que li demana la fiscalia, Convergència defensa l'extresorar Daniel Osácar i diu que la seva actuació va ser "irreprotxable". Igualment assegura que el partit és totalment innocent de l'acusació de finançament il·legal, que considera "falsa" i "no provada".

També Ferrovial s'ha desmarcat en un comunicat on assegura que "mai va pagar comissions" a la formació nacionalista.