Adéu a Amparo Soler Leal
L'actriu de teatre i cinema Amparo Soler Leal ha mort als 80 anys a Barcelona on va venir per primer cop l'any 1955 per treballar al teatre Windsor. Seguint els seus desitjos es farà una cerimònia íntima de comiat al seu domicili el proper dimarts amb xampany, tango i música de Serrat


Premi Nacional de Teatre i medalla d'or al mèrit de les Belles arts ha treballat amb directors com Berlanga, Buñuel , Almodóvar o Jaime Chávarri .
Berlanga va ser el director amb qui més cops va treballar amb pel.lícules com " Plácido", "Tamaño natural", la trilogia de "La escopeta nacional" o "París Tombuctú". Buñuel la va dirigir a "El discreto encanto de la Burgesia" , la vem poder veure en registres dramàtics a "El crimen de cuenca" de Pilar Miro i fent comèdia a "¿Qué he hecho yo para merecer esto?" d'Almodóvar . "Las bicicletas son para el verano" de Jaime Chávarri és un altre dels títols destacats d'una llarga trajectòria que va tenir el seu primer èxit en cinema amb "Usted puede ser un asesino" de José María Forqué.
Entre d'altres premis ha guanyat la medalla d'or al mèrit de les Belles Arts i el premi Nacional de teatre. En una de les seves darreres entrevistes al "Tot és comèdia" amb Rosa badia , Amparo Soler Leal deia que no li agradava veure les seves pel·lícules perquè pensava que sempre ho podia fer-ho millor, persones properes a ella diuen que últimament tampoc no volia veure les pel·lícules on sortia massa jove .
El seu biògraf Gabriel Porras recorda a l'actriu com una dona valenta i arriscada en la vida personal i professional " va portar als escenaris el teatre més modern d'aquell moment" En èpoques difícils va fer obres de Strindberg i Tenesse Williams. "Feia el teatre en el que creia i es va arruïnar més d'un cop". Porras, estaca la seva vinculació amb Catalunya " era néta no reconeguda del mestre Amadeu Vives". Va venir a Barcelona a fer teatre l'any 1955 "encara casada amb Adolfo Marsillach per actuar al Teatre Windsor on es fa una programació moderna i més europea"
Va triar viure llargues temporades a Barcelona des dels anys 50 , tot i tenir casa a Madrid. Es va instal.lar definitivament a Barcelona des de la mort del seu segon marit Alfredo Matas el 1996.
De la seva llarga trajectòria en teatre on va tenir companyia pròpia l'actriu recordava especialment el seu paper a "La zapatera prodigiosa" de Lorca.
Va fer teatre en català però persones del seu entorn diuen que "no n'estava contenta perquè era molt perfeccionista i considerava que tenia accent castellà". Després de 20 anys sense fer teatre Mario Gas la va dirigir el 1994 a l'obra "El zoo de cristal". Un dels seus últims treballs va ser per televisió amb el seu amic Fernando Guillén al telefilm per tv3 i tve "Jo, el desconegut" .
El passat 31 d'agost Amparo Soler Leal es va acomiadar de la professió i dels seus amics amb una festa d'aniversari amb un pastís on , en comptes de 80 espelmes, hi havia banderetes amb cartells de les seves pel.lícules. L'actriu ha deixat perfectament preparat el seu comiat ja que no volia una cerimònia religiosa. El dimarts a la tarda hi haurà un acte íntim per als amics, a casa seva, a Barcelona, on ha demanat que no hi hagi flors , vol això sí que hi hagi xampany, tango i música de Serrat .
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Entrevista Amparo Soler Leal (31/03/2013)




