Informe PISA: no són els immigrants

Els resultats dels exàmens PISA parlen d'un estancament dels alumnes catalans des de l'any 2003, que és el primer en què ens vam incorporar a aquesta prova. D'ençà aquella primera prova, els resultats dels alumnes catalans han millorat lleugerament en comprensió lectora però ha retrocedit 10 punts en ciències i 1 en matemàtiques.

Un retrocés al que la Consellera Irene Rigau va mirar de treure ferro qualificant de "lògic" que un sistema que té una població escolar heterogènia tingui pitjor resultats que una altre -i va citar explícitament Castellà i Lleó- on la presencia d'immigrants a les aules és menor.

Els experts en educació consultats per la SER desmenteixen aquesta afirmació, que en el millor dels casos qualifiquen de "poc afortunada" i subratllen que "si una cosa hem après dels informes PISA en els darrers anys és que l'heterogeneïtat a les aules és positiva" -diu el sociòleg i expert en segregació escolar Xavier Bonal. El problema del sistema educatiu català és, segons Bonal, la distribució que s'ha fet de l'alumnat nouvinguts als centres i el fet que no s'han posat els recursos que calien per a garantir que l'escolarització d'aquests alumnes fos un èxit.

Bonal recorda que els alumnes que han passat aquestes proves PISA porten prou anys al sistema com perquè s'haguessin corregit les diferències que podien tenir de base amb l'alumnat d'aquí. I si no s'ha aconseguit, diu, és culpa del sistema i de qui el gestiona. "En investigació educativa saben que existeix una cosa que s'anomena l'efecte company, que vol dir que si tu tens alumnes amb dificultats a l'aula i són pocs, i tens molts alumnes amb un nivell mitjà o mitjà bo, hi ha un efecte contagi que estira cap amunt els que tenen més dificultats."

El professor de pedagogia de la UB, Enric Prats subratlla la reacció de la ministra d'educació finlandesa després que els països asiàtics els hagin superat: anunciar que reforçarà l'atenció als alumnes amb més dificultats. "l'esforç, com diu la ministra de Finlàndia, s'ha de focalitzar en els menys afavorits.". Prats alerta que en un moment de crisi com l'actual, son precisament els alumnes amb més dificultats els que pateixen més directament l'efecte de les retallades pressupostàries. " Es fa molt difícil pensar, diu Prats, que amb uns recursos com els que tenim i unes condicions com les que tenim, això es pugui redreçar en els propers tres anys, abans de la propera avaluació de PISA.

Els experts subratllen que la distància de resultats entre els alumnes nadius i els nouvinguts està en les tres assignatures avaluades al voltant dels 70 punts, el doble de la mitjana a la UE.

Des de la Federació de pares de secundària (FAPAES), el seu president Pere Farriol diu que ha rebut amb una barreja de "frustració i rebuig" el resultat de les proves PISA i les explicacions que s'estan donant al respecte. Sobre el possible efecte dels alumnes immigrants a l'hora de fer baixar la nota mitjana, Farriol defensa que els nouvinguts "s'han integrat bé al nostre sistema i han treballat molt per acreditar els seus coneixements". El president de FAPAES considera que Rigau "fuig d'estudi" i no valora com caldria fer, l'aportació positiva que pel conjunt de l'alumnat suposa "compartir l'aula amb algú que té una cultura, una religió i una escala de valors diferent" de la pròpia.