Artur Mas: 300 anys i la mateixa lluita
El president de la Generalitat reivindica el dret de Catalunya a decidir el seu futur i apel.la a la capacitat del poble per mobilitzar-se per aconseguir-ho en l'inici dels actes de commemoració del tricentenari de 1.714 a la Seu Vella de Lleida
El president de la Generalitat, durant la seva intervenció a la Seu Vella de Lleida, en el tret de sortida als actes del Tricentenari(ACN)
Mobilitzar-nos, com els catalans de fa 300 anys, per defensar el país. Aquesta és la crida que ha fet el president de la Generalitat, Artur Mas, en l'obertura dels actes del Tricentenari de la caiguda de Catalunya a la Guerra de Successió. El president ha reiterat que Catalunya vol mantenir-se a Europa.
Artur Mas compara la lluita de fa 300 anys amb la reivindicació de la Catalunya d'avui perquè les raons, diu, són les mateixes: llibertat per governar-se i poder decidir. Llavors les armes eren els fusells i ara, els vots, ha dit, i també "la capacitat del nostre poble de moblitzar-se".
Más información
La reivindicació ha anat també dirigida cap a Europa, que aquesta setmana li ha donat l'esquena. "Commemorem la voluntat d'un poble que se sent profundament europeu i que vol seguir exercint com a poble profundament europeu i que, al mateix temps, en aquesta voluntat vol projectar-se i situar-se arreu del món".
Els parlaments de Mas han anat precedits dels de l'alcalde socialista de Lleida, Àngel Ros, en fer-se a la capital de Ponent aquest primer acte de la commemoració dels 300 anys de la caiguda de Barcelona. Ros ha dit que cal seguir constrïnt el país amb diàleg però també ha reivindicat la capacitat dels catalans de decidir. "Els catalans d'ara tenim el deure i el dret de donar continuïtat a l'evolució que ha permès construir el nostre país. I les eines per fer-ho són la democràcia, el diàleg, el pacte, la concòrdia i la capacitat de decisió del nostre poble".
Tot plegat a pocs dies que el PSC prengui posició davant la votació al Parlament sobre una resolució que demana a l'Estat les competècies per poder convocar la consulta. I tot en un acte a Lleida amb l'absència de Pere Navarro, que ha acudit a l'enterrament del Josep Maria Castellet, i dels principals dirigents d'Iniciativa, formació amb la que Mas també va pactar la pregunta i la data de la consulta. Qui sí que hi era, i a primera fila, és Oriol Junqueras, el president d'Esquerra, juntament amb el Govern en pes i la plana major de Convergència.
L'acte a la Seu Vella s'ha fet en commemoració al fet que Lleida va ser la primera capital catalan en caure davant les tropes borbòniques, convertint l'antiga catedral en una caserna militar.
