Jutges i advocats catalans, contra la reorganització del sistema judicial

La reorganització judicial que planteja el Govern Central podria eliminar una quarentena de jutjats comarcals i locals a Catalunya. Una quinzena d'ells són equipaments de nova construcció on la Generalitat ha invertit més de 145 milions d'euros. La nova reforma pretén agrupar tots els jutjats a les capitals de província, de manera que alguns ciutadans hauràn de recòrrer desenes de quilòmetres cada vegada que vulguin acudir a la justíca. Jutges i advocats catalans ja han posat el crit al cel.

La reforma també implica eliminar els 897 jutjats de pau catalans, que resolen mig milió d'assumptes cada any.

Entre això i la concentració a les capitals, jutges i advocats creuen que s'allunyarà encara més la justícia de la ciutadania. Miquel Sàmper, president del Consell Català de l'Advocacia, es preguntava en una taula rodona a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), si tot plegat no busca "un efecte dissuassori".

Sàmper creu que a un ciutadà "li pot tirar enrera" la distància a l'hora de presentar una demanda, per no parlar, diu, "dels problemes de desplaçar un detingut, per exemple a Berga i en cap de setmana, fins davant del jutge" que li ha de prendre declaració.

A més, recorda "la gran inversió del tripartit" en nous equipaments judicials. Només entre 2007 i 2011 a Catalunya s'en van aixecar 16 de nous, segons les dades del Departament de Justícia, amb una inversió de més de 145 milions d'euros: "Això és morirà amb la que ens està caient a nivell econòmic?", es preguntava el representant dels advocats catalans.

Els redactors defensen que la reforma maximitzarà els recursos i facilitarà que tothom accedeixi a uns serveis igual de bons i especialitzats.

Un dels membres de la Comissió Institucional que ha fet l'esborrany de la reorganització, Joaquín Vives, assegura que l'objectiu de la proposta és "guanyar en flexibilitat i maximitzar els recursos".

El president d'aquesta Comissió, Antonio Dorado, assegura que "si a Espanya s'eliminen 389 partits judicials, els ciutadans que s'hauran de desplaçar perquè ja no tenen jutjat al seu municipi són els d'aquestes 389 localitats, perquè els altres ja els tenien lluny".

Entén que "la resposta judicial es va allunyany en el temps en funció de l'especialització, que provoca que tinguem una justícia de primera i una de segona", mentre que, en la seva opinió, concentrant tota l'activitat judicial a les capitals de província, "es garanteix la igualtat" de qualitat dels serveis per tots els ciutadans.

"La raó és assegurar la igualtat en les condicions de vida, que un ciutadà de la província de Lleida o de Sòria tingui una qualitat del servei equiparable a un de Barcelona", i això, diu, "només es pot fer agrupant els jutjats en Tribunals de Primera Instància" a les capitals de demarcació.

Díez-Picazo explica a més que "es tracta d'un esquema adaptable" i que en zones amb una gran concentració de població "com ara l'àrea metropolitana de Barcelona, seria recomanable que no fos així", i per tant que es poguessin mantenir oberts alguns dels jutjats actuals.

Tot i així la proposta no convenç ningú. El president del Tribunal Superior de Justícia, Miguel Angel Gimeno, critica que s'estigui intentant aplicar a la justícia "criteris d'eficiència empresarial".

Gimeno recorda que "una resposta ràpida no és sempre la millor resposta" i es preguntava en aquesta taula rodona a l'ICAB si el fet que la ciutadania "ja no ens percebi com a pròpis, provocarà que no ens percebran mai".

La proposta de concentració ha generat tanta oposició, a Catalunya i a la resta de l'Estat, que fins i tot els redactors del projecte reconeixen que és una idea a llarg termini, però insisteixen que, agradi o no, acabarà tirant endavant, perquè l'actual sistema, creuen, "està mort".