La crisi frena la localització de bombes de la Guerra Civil
L'any 2013 ha estat el que menys projectils de la Guerra Civil ha hagut de desactivar el grup dels Tedax dels Mossos d'Esquadra la demarcació de Lleida. La policia ho atribueix,en bona part, a la manca d'obres públiques per la crisi.
(Imatge d'un dels artefactes localitzats a Lleida FOTO: Mossos d'Esquadra)
Les comarques lleidatanes són un dels punts de Catalunya on es van llençar més bombes per la Batalla de l'Ebre.
És encara incalculable el material explosiu que encara queda amagat a les comarques lleidatanes. En l'últim any, a Lleida s'han destruït 245 cartutxos de dinamita i artefactes explosius, quan en anys anteriors se n'havien desactivat més de 300.
El sergent i cap de la unitat dels Tedax a Lleida, Òscar Naval, ho atribueix a la manca d'obres públiques, per la crisi, i també a la mala temporada de bolets, que fa que no hagin sortit tantes persones al bosc. Es redueix el número de bombes localitzades "sobretot per la crisi, perquè no es fan tant moviments de terres, per a construcció o per a carreteres, que és realment quan es troben moltes coses".
Els Mossos d'Esquadra recorden la perillositat que comporta moure o manipular aquest tipus d'artefactes, ja que tot i que poden presentar un mal estat, la majoria manté activa la càrrega explosiva. Fa 7 anys, un veí de Térmens va perdre les dues cames en explotar-li un obús bèl·lic.
Aquest material sol aparèixer en finques rural o edificis en reforma, que van quedar amagats durant la Guerra Civil. Entre les bombes desactivades darrerament a les comarques de Lleida destaca una granada de mà, sense l'anella, que es va localitzar incrustada en una paret de pedra d'una finca agrícola.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
El cap dels Tedax a Lleida explica els motius de la reducció de bombes localitzades
