La crisi dels purins arriba a Madrid

Encapçalats per un tractor,els ramaders han cridat en contra del tancament de les plantes davant la reducció de les retribucions de 300 milions d'euros a 138 anuals per la cogeneració que fan aquestes instal.lacions. Els manifestants aboquen purins i tiren petards a les portes d'un Ministeri blindat per un centenar d'antiavalots

Els ramaders demanen una solució: "que permeti l'obertura immediata de les plantes de tractaments de purins", deien en la lectura d'un manifest. Per que alerten del perill que suposa per a les explotacions porcines que necessiten de les plantes per la gestió dels excrements: Quantiosos danys econòmics que ja s'estan produint", acaba dient el redactat. I es que segons Jaume Bernis, de Jarc, a Catalunya per exemple no hi ha alternativa ara mateix a que fer-ne dels 600 mil metres cúbics de purins excedentaris: "la inconsciència del ministeri és que ha generat un problema sense tenir solucions". Els ramaders només han entrat el seu manifest al registre. Avui, ningú del ministeri d'Indústria els ha atès.

Reclamació

Els ramaders reclamen una solució urgent per a les 29 plantes de tractament de purins -6 a Catalunya -que han aturat la seva activitat per la imminent entrada en vigor del règim retributiu a la producció d'electricitat, amb efectes retroactius des del juliol del 2013.

Els ramaders exigeixen al ministre d'Indústria, José Manuel Soria, que s'avingui a negociar amb ells ja que perquè la situació és "preocupant" per a l'ocupació i l'economia del sector. Des de la Unió de Pagesos, el responsable del sector porcí d'Unió de Pagesos, Rossend Saltiveri, considera que no pot tancar-se en banda ni negar-se a modificar l'ordre ministerial.

Unió de Pagesos, JARC, Asaja, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i l'Associació d'empreses pel desimpacte ambiental dels purins (ADAP) demanen una moratòria de dos anys en l'aplicació de les retallades als ingressos que reben aquestes plantes per generar electricitat. Indústria vol reduir les retribucions a les instal.lacions de purins amb cogeneració dels més de 300 milions d'euros anuals a uns 138 milions.

Problema mediambiental

El cessament de l'activitat de les plantes afecta principalment Catalunya, que aglutina 540 de les 750 granges de porcs de tot l'Estat. A Catalunya hi ha sis plantes de tractament de purins per cogeneració a Alcarràs (Segrià), Juneda (Garrigues) -n'hi ha dues-, Miralcamp (Pla d'Urgell), l'Esquirol (Osona) i les Masies de Voltregà (Osona). Totes elles, que han aturat la producció des de fa setmanes, gestionaven anualment uns 650.000 metres cúbics de purins.

A Catalunya es produeix uns 16 milions de metres cúbics de purins anualment. Gairebé tots ells estan gestionats a traves de les pròpies granges en adobs per a la terra. Però entre un 5 i un 10 per cent, són excedentaris, es a dir, no es poden abocar a les terres per que se superaria els nivell de nitrats permets. És a dir, es contaminaria el sòl de nitrats i per tant els aqüífers, com passava fa uns anys enrere.

És per això, que per gestionar aquesta quantitat de purins sobrant es va optar per la construcció de plantes que funcionant amb cogeneració de gas poguessin eliminar aquest residu ramader. Aleshores, es va establir un sistema de retribució o subvenció sobre el gas que utilitzen les instal.lacions per fer-les viables econòmicament. Un sistema de retribució energètic que ara el Ministeri d'indústria vol retallar.