Víkings: ni guerrers sanguinaris ni amb banyes al cap
480 objectes ressegueixen la història, els costums i el caràcter dels pobles nòrdics que van dominar el nord d'Europa entre els segles VIII i XII
Un dels mites que vol desmuntar la mostra és el dels cascos amb banyes al cap(SOLEDAD DOMÍNGUEZ)
L'exposició que es podrà veure fins al setembre al museu Marítim de Barcelona ofereix una "fotografia molt més ample" d'un poble que ha passat a la historia com un grup de guerrers violents i bruts però que en realitat van ser sobre tot agricultors i comerciants.
El primer mite que desmenteix l'exposició que es va inaugurar per primera vegada al 2012 i que ja s'ha pogut veure als Paisos Baixos, Escòcia i Austràlia, és la idea que els víkings es cobrien el cap amb cascs amb banyes. L'error neix de la primera representació que es va fer de l'òpera L'anell dels Nibelungs, de Wagner l?any 1876.
Más información
El responsable de vestuari d'aquella producció va decidir que Hunding, portes un casc amb banyes. Malgrat l'òpera no parla del poble Víking, aquella representació va establir un vincle entre homes del nord, mitologia Norse i els víkings, un vincle que la literatura i el cinema han perpetuat fins els nostres dies. La directora del Museu d'Història de Suècia, Maria Jensen subratlla que l'exposició "vol mostrar una fotografia més amplia" sobre aquest poble nòrdic que mai es va identificar amb el nom de víking. "No tenim certesa absoluta sobre el que vol dir Víking, diu Maria Jensen, però "totes les evidències apunten que el terme servia a aquest poble per identificar alguna cosa que feien" com ara embarcar-se i comerciar o actuar durant un determinat període com a víking.
La major part de les peces són originals que han estat traslladats expressament des del Museu d'Història de Suècia que molt poques vegades surten del territori escandinau. Una de les peces més espectaculars és la reproducció virtual que s'ha fet d'un vaixell víking, a partir dels claus de ferro que subjectaven les fustes emprades per fer el casc de la nau. La peça més valuosa, a judici dels comissaris, és una pedra sepulcral que representa escenes de la mitologia dels homes del Nord. També hi ha espases, articles de luxe com roba de teixits nobles o joies -no està clar si producte del comerç o del saqueig- i molts objectes de la vida quotidiana d'un poble bàsicament rural.
Soledad Domínguez
Redactora de informativos en Ràdio Barcelona, especializada en Educación. Siempre que me dejan, me cuelo...
