Un refugi per a rèptils, víctimes de propietaris inconscients
Dos cocodrils i dos caimans són les estrelles indiscutibles del Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Masquefa. Tenen 2.000 animals de 100 espècies diferents

Un dels dos cocodrils que hi ha al Centre i que un turista va portar del Nil(ANNA PUNSÍ)

A Masquefa, als peus de Montserrat, hi ha un centre de recuperació de rèptils i amfibis que és una referència per la Guàrdia Civil, els Agents Rurals, els Mossos i les Policies Locals quan troben aquestes bestioles abandonades. És també el refugi d'aquests animals quan els seus propietaris, molts d'ells sancionables, se'n cansen.
El Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils ocupa una finca d'una hectàrea en un dels extrems del poble de Masquefa. "Actualment tenim 2.000 animals i la majoria són petitets. Si fossin 2.000 elefants hauríem de tenir 20 hectàrees", diu irònicament Albert Martínez Silvestre, un apassionat de la seva feina i d'aquestes bestioles. "El rèptil té un mini dinosaure dins. A nivell de ciència no te l'acabes. Estàs fent viatges al passat cada cop que fas una anàlisi de sang. Estàs veient la història de l'evolució amb un animal", segueix Martínez, mentre recorre les instal.lacions, que acull tortugues terrestres i aqüàtiques autòctones i exòtiques, serps tropicals, caimans, cocodrils, sauris i amfibis, que representen només 1% de tots els animals que hi ha al centre.
Les estrelles indiscutibles són dos cocodrils que dos turistes il·luminats van portar d'Egipte fa molts anys. "Alguns cauen en el parany de comprar-lo, quan arriben aquí el tenen a la banyera, al cap d'un temps ja no els hi cap, no el poden fer manso i l'acaben portant aquí". Albert Martínez és molt crític amb aquest tipus de compres compulsives i forasenyades: "No van ser conscient que aleshores compraven un animal molt simpàtic i petit però ara fa dos metres i 20 centímetres més o menys. Els tenim empetitits per ser més manejables. Això ho fan tots els zoològics del món. No els dónes tant menjar com voldrien i així no creixen tan ràpid com haurien de fer-ho", explica aquest veterinari i expert en espècies autòctones i exòtiques.
Els dos cocodrils tenen un nom curiós. "Una noia que feia pràctiques amb nosaltres estava un dia aquí i va veure el seu aparell reproductor que era molt espectacular i va dir; li direm cigaleta i des de llavors ha quedat, el cigaleta 1 i el cigaleta 2, i malgrat que són bitxos immensos tenen un nom una mica ridícil", explica rient.
La ruta segueix fins a un altre terrari on comparteixen espai caimans i tortugues: "Hi ha el caimà capturat al riu Besòs l'any 2008 i el del pantà de Can Borrell a Collserola el 2006. D'això se'n diu enriquiment ambiental. No són un perill entre ells i estan entretinguts perquè els caimans saben que tenen les tortugues aprop i a la inversa i no passa mai res".
Fa uns mesos, la Guàrdia Civil els va portar un altre caimà molt petit que havien localitzat en una urbanització del Maresme però va arribar en molt males condicions, molt deshidratat, i va acabar morint. Martínez creu que a alguns propietaris els falta un bull perquè no és normal voler tenir a casa animals salvatges. "Com deia l'Astèrix; estan bojos aquests romans...jo diria; estan bojos aquests humans. Jo com a veterinari d'animals exòtics no recomanaria mai tenir cocodrils o animals perillosos. I doblement bogeria és alliberar-los. Ha arribat un punt que ens és igual tot a nivell social i d'animals. Hi hauria d'haver més sensibilitat", explica en to sarcàstic però amb un punt de decepció també pel que es troba cada dia.
A l'estiu és quan més animals s'abandonen. "Hi hauria d'haver una llista del que es pot tenir i la resta no. No cal pensar en si pots tenir un cangur. I et poden dir: Però és que el puc pagar! i jo dic: És igual això, un cangur no està fet per viure a casa. Jo sóc molt restrictiu amb això. En realitat només cabrien en aquesta llista el gos, el gat, 4 ocells i 4 tortugues". Però perquè els propietaris els deixen aquí? "Doncs perquè els embruta l'aigua, o ha mossegat el gos, no tenen cap problema, simplement que no el volen i ho porten aquí". El centre normalment allibera les espècies autòctones, serps o tortugues, que poden tornar a adaptar-se al medi.
L'animal que ha viscut més anys és la Xesca, una tortuga que va morir als 108 anys. Va arribar al centre fa 30 anys i "és gairebé una fundadora del centre i tenim guardada la seva closca". Les serps viuen entre 20 i 40 anys depenent de l'espècie.
El Centre d'Acollida d'Amfibis i Rèptils compta amb un pressupost anual de 80.000 euros que aconsegueix amb diferents aportacions, també un programa d'apadrinament d'alguns dels animals que hi ha en aquest espai. La Generalitat no va fer cap aportació l'any passat. "Sempre promet molt però fa una desena part del que diu". Els seus responsables també investiguen i durant els últims anys han fet alguns descobriments com el primer cas de tuberculosi en tortuga l'any 1992 o que la tortuga de Florida podia viure en àmbits naturals de Catalunya i per tant, es podia considerar una espècie invasora.
Grups d'estudiants solen visitar aquestes instal·lacions i fan tallers de natura. "Els nens sempre fan preguntes molt boniques, si els animals s'enamoren o per exemple, qui guanyaria en una batalla...un tauró o una anaconda? situacions impossibles però que a mi m'agraden molt perquè això vol dir que hi pensen i s'il·lusionen". Del que aprenguin, dependrà també, la consciència d'adults per no repetir molts errors.
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Reportatge Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya, a Masquefa




