Caldrà ser bon veí per no perdre l'habitatge d'emergència social
Els beneficiaris de pisos d'emergència social hauran de ser bons veïns si no volen perdre aquesta vivenda. El consorci d'habitatge, format per la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona així ho estableix en la proposta de reglament sobre aquest tipus de vivenda que vol aprovar aquest estiu
Una promoció d'habitatges socials al carrer Almirall Cervera, al barri de la Barceloneta(Ajuntament de Barcelona)
La proposta de reglament estableix que les persones que visquin en un pis d'emergència social, en un habitatge subvencionat, hauran de complir una sèrie d'obligacions per mantenir-lo.
Els beneficiaris d'aquest tipus de pisos no podran generar problemes de convivència i hauran de seguir els programes i directrius que els marquin els serveis socials per mirar de millorar la seva situació socioeconòmica.
El gerent adjunt del Consorci d'habitatge, Antoni Sorolla, justifica la mesura dient que "l'Ajuntament et subvenciona una part d'aquest habitatge però tu adquireixes un compromís que passa per bon veïnatge, pagar els serveis, seguiment en la formació, etc."
Sorolla afegeix que el que es tindrà més en compte són els compromisos més socials com la formació laboral, l'educació dels nens, etc. Però que també formarien part d'aquest contracte social "les típiques discussions que apareixen en una escala de veïns, que aquell fa més soroll, que l'altre embruta molt l'escala o deixa les escombraries a la porta, aquestes coses...".
Más información
El reglament encara ha de passar el tràmit d'audiència pública, s'ha de presentar a grups polítics i entitats socials abans d'aprovar-se definitivament abans de l'estiu.
Crítiques de l'oposició
El PSC i Iniciativa per Catalunya ja han dit que no els agraden gens les condicions del contracte social.
La regidora socialista Imma Moraleda diu que "això ens fa pensar que (Xavier) Trias exigeix més als pobres que als rics". Moraleda afegeix que "totes les persones que treballen amb recursos socials tenen establert un pla per poder-se'n sortir de la situació en la que estan, però això no vol dir que hagin de complir més requisits que la resta de ciutadans". I posa un exemple: "també reben recursos públics els comerços del passeig de Gràcia o de la Diagonal i els hi farem un terra nou".
El President del grup d'Iniciativa per Catalunya-Verds, Ricard Gomà, assegura que el reglament està fet amb una "filosofia assistencial i no de drets". Considera que això es concreta en el contracte social "que posa deure a les persones en situació d'alta vulnerabilitat". Gomà pregunta "si a algú se li acudiria que per tenir una plaça d'escola pública hagués de signar també una clàusula en la que es compromet a ser bon veí".
El nou reglament busca posar negre sobre blanc en quines situacions es pot accedir a un pis d'emergència social i quins són els casos que s'han de prioritzar. Per escrit queda que les persones sense permís de residència no poden accedir a aquest tipus de recursos. I estableix que el 5 per cent de tots els pisos públics de nova construcció s'haurien de reservar per a aquestes situacions.
L'Ajuntament ha allotjat 734 famílies en habitatges d'emergència social des de l'any 2010.
