Diari de la final de l'ACB amb Xavi Saisó

Quart partit: El títol es queda al Palau

Dels quatre partits que s'han disputat en aquesta final de la Lliga Endesa, el d'ahir va ser el partit que més es va assemblar al que anomenem un 'clàssic'. El Madrid no tenia marge i el Barça era conscient que tornar al Palacio de los Deportes seria una missió gairebé impossible.

Vaig tenir la sort de veure el partit a peu de pista, on el bàsquet es viu amb tota la seva intensitat. No és el mateix veure un Barça-Madrid a peu de pista que des d'una cabina. Una altre dimensió.

Els de Pablo Laso van sortir a la pista amb una intensitat brutal, tal i com s'esperava, però el Barça va saber aguantar bé l'embranzida amb l'ajuda de la pressió del Palau Blaugrana, segons el meu parer la pista més intimidadora d'Europa amb el Pionir de Belgrad. El factor Palau va servir per donar ales a l'equip de Xavi Pascual que va poder sentenciar el matx en diferents moments.

Una altre història és el show arbitral amb l'expulsió de Pablo Laso; un Laso que va marxar de la pista com si fos "Ironside" amb cadira de rodes inclosa.

El Madrid va aconseguir empatar a un minut del final però va ser en aquell moment quan Maciej Lampe va fer un triple guanyador que va enfonsar els blancs. La lliga ja és blaugrana, la màgia va tornar al Palau.

La reflexió que ens deixa aquesta final és que en aquest esport, el bàsquet, cal construir un equip que estigui a punt de febrer a juny. Fer-ho a la inversa és un suïcidi, com li ha passat al Madrid. El Barça ho ha fet bé, i els fruits, han arribat.

Tercer partit: El Barça, a una victòria de la Lliga

Quan el Barça de bàsquet va perdre el quart partit a casa contra el València, van aparèixer mocadors a les graderies, i molts van pensar que aquesta temporada ja no traurien el cap pel Palau Blaugrana.

Però aquest Barça es reinventa a cada partit i després de tres partits jugats d'aquesta final, ja és només a una victòria del títol.

En aquest tercer partit va sortir la millor versió dels blaugranes, en un primer quart per emmarcar amb 31 punts anotats. Amb un Navarro espectacular, el domini del rebot va ser clar i el més important: 16 triples de 28 intents.

D'aquesta manera resulta impossible derrotar al Barça i més amb un Madrid que sembla que arriba just a la final. Nikola Mirotic desaparegut, Felipe Reyes lluny del seu millor estat de forma i Rudy Fernández amb molèsties físiques.

Però això és una final i, com diu Nino Buscató, és difícil que dos partits siguin iguals. El Madrid, ferit, dijous té la darrera oportunitat per endur-se de nou la final a la capital.

Crec que la clau d'aquest moment és que el Barça, des del mes de gener, ha planificat millor la temporada que el Madrid. L'equip de Pablo Laso s'ha empatxat amb rècords de victòries que en bàsquet serveixen de ben poc. El Barça està més fresc i és el favorit per guanyar la lliga; però atenció a les últimes fuetades dels blancs, que són capaços d'allargar la sèrie.

Avui els mocadors han donat pas als aplaudiments al Palau.

Segon partit: El Reial Madrid empata la final

Al voltant de les finals de la lliga ACB hi ha una llegenda tant vella com la mateixa competició. Qui no t'ha dit alguna vegada que tot està fet per jugar els 5 partits per fer més diners?

Llegendes al marge, el Reial Madrid va jugar millor el segon partit, sap que anar al Palau amb un 0-2 és tenir mig títol perdut i va sortir molt més endollat.El Barça, sense tanta pressió, no va tenir la mateixa tensió que al primer partit i va arrossegar una dolenta primera part.

A més el Madrid va dominar sorprenentment el joc interior amb un jugador que està creixent i molt en aquest play off, Mejri.

Resumint: empat a un i ara tots cap a Barcelona, inclòs Pablo Laso que amb el tendó d'Aquil·les trencat va dirigir el partit des de una mena de cadira de bar... i no li va anar malament, al menys en aquest segon partit.

El Palau pot decidir, tot i que es difícil que un dels dos equips guanyi els dos partits.

Encara li hauríem de donar la raó al nostre amic: 5 partits per fer calaix.

Dijous 19 de juny. 0-1 i bones sensacions

Això del bàsquet a vegades costa d'entendre. Resulta que el Real Madrid, que a Milà va apallissar al Barça, perd el primer partit de la final de la Lliga Endesa.

Tot estava preparat al Palau de Esports de Madrid per una gran victòria blanca, fins i tot a cada seguidor li regalaven una samarreta commemorativa, al més pur estil NBA. Però el Barça és molt Barça i el 0-7 inicial ja va avisar als locals, després de l'apagada d'una part de l'enllumenat, presagi del que acabaria passant al final del partit.

En definitiva: partit molt igualat i victòria del Barça 93-98 per coronar una nit de Bones sensacions. Els blaugranes van estar molt concentrats, Tomic com a jugador quadribarrat més valorat, sense oblidar Nachbar, Navarro i Marcelinho que també van col.laborar activament a una victòria que normalment marca el play-off.

Felipe Reyes aquesta vegada no va fer honor al dia i el Barça somnia en guanyar la lliga. Un primer dia per emmarcar si un és del Barça. Però no oblidem que la sèrie continua i en aquest diari també, que pot passar qualsevol cosa.