Transgènics imposats

Aquestes entitats han presentat 150 preguntes a la Generalitat i el govern central. Demanen major transparència.

Entre aquestes trenta entitats hi ha DEPANA, Ecologistes en Acció o la Xarxa de Consum Solidari. Juntes han redactat 150 preguntes que han fet arribar a la Generalitat i al govern central. Denuncien que els conreus de transgènics s'han introduït a l'estat, principalment a Catalunya i a l'Aragó, sense escoltar la ciutadania ni tenir en compte els informes científics que alerten sobre les conseqüències que els organismes modificats genèticament poden tenir sobre la salut o el medi ambient. En concret, Espanya concentra el 80% dels conreus de blat transgènic principalment a Aragó i Catalunya.

Laia Serra, advocada que ha fet l'escrit jurídic d'aquesta petició dels ecologistes, diu que "és una petició que demana des de dades científiques de quins informes s'han tingut en compte per autoritzar conreus de transgènics, fins a temes de consum i etiquetatge o sobre la relació dels alts càrrecs de l'administració amb el sector biotecnològic".

L'objectiu, diu Serra, és trencar l'opacitat que envolta els transgènics. Volen que se'n parli més i que la ciutadania pugui decidir si vol o no aquests conreus alterats al seu territori. I posen com a exemple França o Alemanya que han decidit no conrear transgènics fins que no hi hagi informació suficient sobre si tenen o no conseqüències sobre la salut o el medi ambient. El termini dels dos governs per respondre aquestes 150 preguntes és de dos mesos.