Un pagés català rep la meitat dels ajuts directes d'un pagès espanyol
Josep Maria Pelegrí acusa al govern espanyol de fer un sistema "recentralitzador" amb els ajuts que provenen d'Europa, per què els criteris de repartiment no els deixa a mans de les Comunitats Autònomes
El conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, i el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas(ACN)
Quatre anys després del darrer ple monogràfic en agricultura, hi ha tres factors que han canviat en el món agrari català: hi ha una nova PAC, la Generalitat té dificultats econòmiques, i, el govern espanyol hi posa menys diners. Un 74 per cent menys, per exemple, en els plans del PDR.
Confiança al sector
El conseller ha volgut enviar un missatge tranquil·litzador i de confiança als pagesos. Catalunya vol garantir els diners pel finançament dels plans de desenvolupament rural. I davant la rebaixa de l'aportació del govern espanyol, Pelegri, dona les garanties que hi haurà diners. Dels 810 milions d'euros en global de finançament europeu pel PDR fins al 2020, la Generalitat pren el compromís d'aportar-hi el 50 per cent, "mentre que l'Estat menys del 7 per cent deixant en risc la continuïtat agraria ramadera" diu Pelegrí.
"De mitjana, un pagès català rep la meitat dels ajuts directes d'un pagès espanyol, i quasi una tercera part del que rep un pagès alemany" . I ja que s'està endarrerint l'aportació de l'Estat al PDR català, el departament "pagarà la part catalana i la part europea de les ajudes agroambientals". "Procedirem a pagar la part corresponent a l'Administració catalana i la part del cofinançament europeu que li pertoca, per tal que facin liquiditat suficient i no havent d'esperar un endarreriment de l'Estat, que penalitza les comunitats autònomes que més grau de compliment tenen del seu PDR"
9 eixos en política agrària
El parlament del conseller ha girat al voltant de 9 eixos d'acció que ha plantificat com a línies estratègiques de futur per al sector. Ha parlat d'estimular la capacitat productiva, fomentar l'agricultura de proximitat, comptabilitzar la protecció del medi natural amb el desenvolupament sostenible, potenciar l'agricultura del coneixement, .... això per a un sector el agroalimentari que tira de l'economia catalana, com ha volgut demostrar en una exposició de dades.
Dualitat de la realitat agrària catalana en què conviuen dos tipus agricultura: la competitiva -regadiu i intensiva-, i la desafavorida -secà muntanya- a la que s'hi ha d'esmerçar esforços per que fixa la gent al territori.
Reduir la superfície forestal alimentada per l'abandonament de cultius en determinades zones. Es faran canvis legislatius per permetre la reconversió en sòl agrari de tots aquells terrenys forestals que s'han fet bosc per l'abandonament de cultius.
5è ple monogràfic d'Agricultura
És el cinquè debat general en política agrària que fa la cambra catalana, després del 1983, 1992, 1998 i 2010. Ha tingut una clara aposta per l'autogovern, fins i tot, ha volgut destacar que recentment s'ha presentat recurs d'inconstitucionalitat a dues Lleis aprovades pel govern espanyol que ''envaeixen'' competències. L'una , que té a veure amb la millora del funcionament d'integració de la cadena alimentaria. I l'altra sobre la nova llei de cooperatives.
