Selecciona tu emisora

Ir a la emisora
PerfilDesconecta
Buscar noticias o podcast

Hisenda descomptarà cada tres mesos a la Generalitat la factura de les escoles en castellà

El Ministre d'educació assegura que és un mecanisme "temporal i limitat" que només es mantindrà fins que la Generalitat garanteixi una oferta d'escoles públiques que utilitzin el castellà com a llengua vehicular

La consellera d'ensenyament, Irene Rigau, als estudis de Ràdio Barcelona(EDUARD NAVARRO)

La consellera d'ensenyament, Irene Rigau, als estudis de Ràdio Barcelona

Cada tres mesos el Ministeri d'hisenda podrà descomptar de les transferències que fa a la Generalitat la factura que suposi escolaritzar en escoles privades aquelles famílies que demanin més hores de castellà per als seus fills. Aquesta és una de les novetats del text definitiu del decret que el consell de Ministres ha aprovat avui

El consell de Ministres ha aprovat definitivament el Decret que regula quin mecanisme han de seguir les famílies que vulguin més hores de castellà a l'aula en el cas que la Generalitat no atengui la seva petició. Aquestes famílies podran buscar una escola privada on si atenguin la seva demanda i passar la factura a l'Administració.

Más información

A efectes pràctics, què preveu el decret?

Bàsicament, que si una família no està d'acord amb l'actual sistema d'immersió lingüística en català i vol que el seu fill faci més classes en castellà, podrà buscar una escola privada, preferentment dins del seu municipi,i passar la factura al Ministeri. Cada tres mesos, Hisenda podrà descomptar aquests dinersdels fons quetraspassa a la Generalitat per al seu finançament. Les famílies hauran d'avançar els diners i presentar una sol·licitud formal al Ministeri que tindrà sis mesos per decidir si accepta o no fer-se càrrec de les factures.

Més enllà de l'impacte polític i econòmic inicial d'aquest plantejament, el decret té alguns efectes colaterals

El primer, el que més preocupa a la Generalitat, és que això pugui generar un efecte crida i que el que fins ara havien estat peticions excepcionals,s'incrementin. Dit d'una altre manera, queesgeneri una demanda que fins ara no existia i que,en conseqüència, aparegui una oferta que ara mateix tampoc no existeix.Cal recordar quehores d'ara aCatalunya noni ha cap escolaprivada on només s'utilitzi el castellà. Un altre efecte colateral,que incrementa la pressió directa sobre les escoles, és que segons el decret,quan hi hagi una petició d'una família aun determinat municipi, l'Alta Inspecció de l'Estatdemanarà a laGeneralitat informació exhaustiva sobre quina proporció d'ús de cada una de les llengües oficials es faa cada centre: es a dir, la Inspecció de l'Estat podràexaminarla programacióde totes les escoles d'un municipi on només un alumne demani més hores de castellà.

Que farà la Generalitat

Presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra un decret que segons la consellera Rigau preténimposara Catalunya un model d'escola com el d'Euskadi, amb una xarxa de centres en català i una altre en castellà i que suposa de facto un multa lingüística com les que es posaven en temps de la dictadura. Es evident que el govern de Catalunya presentarà un recurs perquè el decret afecta les nostres competències, modifica la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) per la porta de darrera i a més a més perquè estem convençuts que el propi govern sap que aquesta norma és de difícil per no dir impossible aplicació a Catalunya". Irene Rigau ha defensat la fórmula amb que fins ara la Generalitat ha resolt les peticions de les famílies que reclamaven més hores de castellà, una formula que consisteix a fer una atenció individualitzada a l'alumne però sense separar-lo en cap cas del grup classe. "Si no respecten aquesta modalitat i ens obliguen a una altre modalitat i ens retiren el finançament per la porta del darrera això és una multa. I una multa lingüística és vist com un acte molt autoritari que ens porta als pitjors anys de la persecució de la llengua."

A l'espera que es resolgui aquest nou contenciós judicial.. què ha de passar a les aules a partir del 15 de setembre.

Més enllà de la tensió que això pot generar, a efectes pràctics, al setembre no ha de passar res. El procés de matriculació per al curs vinent ja està fet i segons el decret, d'entrada només podran reclamar aquelles famílies que hagin demanat ja per escrit que s'atengui als seus fills en castellà.En tot aquest procés la Generalitat hamantingut l'estratègia de no avançar-se als esdeveniments- perquè també es una manera de guanyar temps- i per tantesperarà aque arribin les primeres peticions de més hores de castellà per dir què s'ha de fer.A tall d'exemple, d'aquesta estratègia d'ajornar qualsevol anunci fins a l'últim minut, les escoles afectades per la interlocutòria que les obliga a fer un 25 per cent de classes en castellà, hanmarxat de vacances sense que la Generalitat els hagi donat cap indicació concreta de com hauran d'atendre aquest mandat judicial a partir del 15 de setembre. a l'espera d'instruccions, les escoles han encarregat els llibres de totes les assignatures en català malgrat que teòricament, si fan cas de la interlocutòria hauran de fer alguna matèria de les anomenades troncals en castellà.

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

Irene Rigau: "Les escoles privades catalanes no ofereixen una escolarització majoritàriament en castellà"

00:00:0000:06
Soledad Domínguez

Soledad Domínguez

Redactora de informativos en Ràdio Barcelona, especializada en Educación. Siempre que me dejan, me cuelo...

 

Directo

  • Cadena SER

  •  
Últimos programas

Estas escuchando

Hora 14
Crónica 24/7

1x24: Ser o no Ser

23/08/2024 - 01:38:13

Ir al podcast

Noticias en 3′

  •  
Noticias en 3′
Últimos programas

Otros episodios

Cualquier tiempo pasado fue anterior

Tu audio se ha acabado.
Te redirigiremos al directo.

5 "

Compartir